El futur de la nostra empresa familiar (L’Indicador d’economia 8/10/26)

El difícil no és heretar una empresa familiar; és conservar-la.

Una de les característiques definitòries de l’empresa familiar és la vocació de continuïtat en les generacions següents. Sovint es diu que les empreses familiars duren poc, però la realitat és que, de mitjana, duren més que les no familiars. El que passa és que, com que representen prop del 90 % de les empreses existents, la majoria de les que desapareixen també són familiars. I això crea la sensació que són empreses que duren poc.

Hi ha qui deixa el futur en mans de l’astrologia. Jo prefereixo planificar-lo.

El futur de la nostra empresa familiar l’estem construint avui. Com va dir Peter Drucker, «planificar el futur no és pensar en les decisions de demà, sinó en les conseqüències futures de les decisions actuals».

En una empresa familiar aquestes decisions afecten dues realitats estretament relacionades: l’empresa i la família. Dues realitats que, en principi, tenen lògiques diferents. L’empresa busca crear riquesa i ha de funcionar amb criteris de competència i meritocràcia. La família busca, entre altres coses, el benestar i la felicitat dels seus membres i es regeix per unes relacions basades en l’afecte.

Fer-les conviure és un dels grans reptes de l’empresa familiar.

La continuïtat tampoc significa necessàriament que els descendents hagin de treballar o dirigir l’empresa. Segons la dimensió de l’empresa i de la família, pot significar voler continuar sent propietaris, participar en el govern o, simplement, preservar el llegat familiar. No és el mateix la botiga de la cantonada o una empresa com Inditex.

La dimensió de l’empresa afecta indiscutiblement les seves possibilitats de continuïtat, però no la garanteix. Parafrasejant Charles Darwin, no és l’empresa més gran la que sobreviu, sinó la que millor s’adapta als canvis.

I els canvis poden produir-se tant en el negoci com en la família.

Amb independència de la dimensió, hi ha dues condicions bàsiques perquè una empresa familiar tingui futur: que el negoci sigui rendible, tingui futur i resulti atractiu, i que els continuadors tinguin voluntat de continuïtat i capacitat per assumir els rols que els corresponguin.

Perquè, de vegades, el que es traspassa a la següent generació pot acabar sent un regal enverinat.

Cal tenir clar que continuar és una opció, no una obligació. I que, en determinades circumstàncies, pot ser necessari fer poda: reduir el nombre de propietaris, facilitar sortides o concentrar la propietat per evitar conflictes i mantenir una relació sostenible entre la dimensió de l’empresa i el nombre de propietaris.

Els reptes que haurà d’afrontar una empresa familiar per tenir futur són, en bona part, previsibles, encara que això no els faci fàcils de superar: negoci, comunicació, professionalització, implicació i relleu.

I els perills que l’assetgen també són coneguts: oblit, confusió, alienació, incomunicació, desafecció, improvisació i supèrbia.

Conèixer aquests reptes i perills és el primer pas. El segon és saber quines eines poden ajudar-nos a afrontar-los: el diagnòstic, la sistèmica familiar, la Constitució o Protocol Familiar, la planificació, la professionalització i unes estructures adequades de govern empresarial i familiar.

Els externs podem ajudar les famílies empresàries a decidir i executar el futur de la seva empresa aportant coneixement, metodologia, experiència i punts de vista diferents. Però no podem decidir per elles. La nostra feina s’assembla a la d’una llevadora en un part: podem ajudar que neixi el futur, però els dolors, les decisions i les conseqüències són de la família.

El futur de l’empresa familiar no està escrit. El futur es construeix. I començar a construir-lo avui és responsabilitat de la família.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: