Relleu en temps d’incertesa (VIAempresa 31/5/21)

“En temps de tribulació, no fer mudances”, va dir Sant Ignasi de Loyola. Seguint aquesta recomanació, moltes famílies empresàries durant la gran recessió iniciada el 2007 varen ajornar els processos de relleu, fent que alguns continuadors tinguessin la síndrome del príncep Carles, que amb 71 anys encara no sap quan serà rei d’Anglaterra. Ara, amb la crisi de la covid-19, pot tornar a passar el mateix, ja que en temps d’incertesa es pot tenir tendència a cercar la seguretat.
Un dels processos crítics per a la continuïtat de l’empresa familiar és el relleu. La majoria d’empreses familiars no tenen prefixada data de relleu, fet que facilita ajornar-la a les calendes gregues mentre es visqui; especialment, en el cas dels fundadors. Els empresaris planifiquen el futur del negoci i aprofiten les disrupcions. Cal planificar el relleu si es vol la continuïtat de l’empresa familiar. Hi ha diferents relleus: a la propietat, al govern, a la direcció i al lideratge de la família; i no tenen perquè coincidir en el moment ni en la persona. Cal tenir clares les diferències de cada un: propietat dona dret al dividend, a decidir el govern i aquells temes que consideri essencials; el govern decideix l’estratègia; la direcció, l’executa; i el lideratge familiar manté la cohesió de la família.
En primer lloc, els temps d’incertesa són bons per transmetre valors a les següents generacions. Com reaccionem d’avant una crisi? També poden ser oportuns per donar pas a una nova generació capacitada perquè es forgin en circumstàncies que, com les plagues bíbliques, es repeteixen de forma periòdica. A més a més, els continuadors poden tenir un millor coneixement de la nova normalitat, dels nous consumidors, de les noves tecnologies… I aquests coneixements poden ser essencials per incorporar la innovació necessària per mantenir el negoci.
Segons la paradoxa del Gatopardo, “tot ha de canviar perquè res canviï”. És a dir, que potser ha de canviar tot el model de negoci perquè aquest continuï. Potser ha de canviar el públic objectiu, la proposta de valor, els socis clau… Però hi ha coses que no canvien mai, cal gestionar de forma adequada la tresoreria i els recursos humans.
Entre el blanc i el negre hi ha moltes tonalitats de gris. Es poden deixar en mans de la següent generació molts aspectes del negoci i mantenir el control financer. Una de les principals preocupacions de la generació precedent pot ser la de la seva seguretat financera. L’altra pot ser la continuïtat de la família empresària, el que no vol dir necessàriament de l’empresa familiar. A vegades és més convenient vendre o tancar i començar un nou projecte; és essencial implicar a la següent generació en la decisió del que és millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà