LONGEVITAT I RELLEU GENERACIONAL (Empresarial Girona 1/4/22)

Hi ha un acudit segons el qual el Príncep Carles d’Anglaterra va al notari i li diu: “vull fer testament, li vull deixar tot a la meva mare”. I és que ell té 73 anys i la seva mare 95 i porta 70 de regnat.

Hi ha una revolució silenciosa, consistent en l’allargament de l’esperança de vida; que va paral·lela a la disminució de la natalitat. Això fa que s’estigui invertint la piràmide d’edat i que aviat hi haurà més sèniors que juniors. I els avis d’avui no som com eren els nostres; en general tenim millor salut, capacitat, qualitat i esperança de vida que no pas tenien els nostres avis. I aquesta realitat planteja reptes, que també afecten les empreses familiars; especialment al relleu.

En algunes empreses familiars clients veig convivint tres generacions al dia a dia. Això obliga a ser més flexibles. A planificar millor la convivència entre generacions. Els canvis de perspectiva i valors generacionals avui en dia són més grans que anys enrere. Les generacions precedents han de ser més generoses i les continuadores més flexibles. Convé cuidar més que mai la comunicació, respectant les opinions alienes i ajornant els judicis de valor. Com reflexiona Pedro Nueno (IESE) al seu recent llibre “Mayores dirigiendo bien” els sèniors encara podem aportar molt. Els sèniors poden aportar molta experiència i relacions.

Un predecessor que es troba en plena forma per fer un pas al costat ha de ser molt generós, i ha de donar resposta a la pregunta de “que faré si em retiro?”. És molt difícil trobar un substitut que iguali la tensió i satisfacció de portar un negoci amb èxit. El dia es pot fer molt llarg. Però amb voluntat i planificació es pot trobar “metadona”. Vaig tenir un client que va deixar la direcció i propietat del negoci existent, per anar a cuidar un hort hidropònic; en el que va resultar que tenia més de deu empleats.

Un altra qüestió important i que pot afectar de forma important al procés de relleu és la de quina resposta es dona a la pregunta “de què viure si em retiro?”, que es pot fer la generació sortint. No és destarifat pensar en una esperança de vida de 104 anys per a un mateix i pel cònjuge, o fins i tot de 110, amb una etapa final de costos més elevats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà