L’ENVEJA (Viaempresa 2/10/20)

Un dels lectors de les històries diabòliques publicades aquest agost a VIA Empresa, sobre els pecats capitals de la família empresària, em va dir: i l’enveja?

L’enveja és el sentiment d’odi, de tristesa o d’irritació envers qui posseeix una cosa material o immaterial que nosaltres no posseïm. És molt propera a la gelosia. L’enveja no és un pecat capital de les famílies empresàries, sinó de totes les persones. Caín va matar el seu germà Abel (Gènesis,4) per enveja; i no tenien cap negoci en comú; un era pagès i l’altre ramader. L’enveja és un sentiment que entre els germans pot venir de la infantesa, en la que s’ha de competir per l’atenció dels progenitors; o dels nets respecte als avis.

L’enveja té el son molt lleuger; és com una hidra, la serpent policèfala de la mitologia grega que renaixia els seus caps amb més força quan es tallaven. Està amagada i surt a la superfície per clavar les seves queixalades. El fet que fes falta l’heroi Hèrcules per vèncer-la ja diu prou de la seva força. Diuen que “val més fer enveja que pena”; però l’enveja és molt corrosiva per qui la pateix i per les relacions. A les famílies empresàries l’enveja pot tenir conseqüències més greus que a les no empresàries, perquè a més d’acabar amb la relació familiar pot acabar amb el negoci.

L’enveja pot ser en relació al poder que té una persona, o l’autoritat que si li reconeix. A l’èxit professional o d’altre mena; al nivell de vida aparent; a les retribucions, o als avantatges no dineràries com podrien ser el vehicle d’empresa o la utilització d’actius d’aquesta. Hi ha qui simplement té enveja de la felicitat d’una altra persona.

L’enveja pot ser alimentada per la persona amb la qual es comparteix llit i que repeteix de forma insistent i reiterativa “mira el teu germà…”. Mai s’ha de menysprear la influència, per dolent i per bé, dels afegits no de sang; també convé prestar-los atenció.

Els membres de la família empresària que estan allunyats del negoci poden rebre menys informació i sentir-se apartats. Els que estan al dia a dia, dirigint o governant, poden pensar que els altres no volen saber res. En tot cas és responsabilitat d’aquests apropar als primers a l’empresa, perquè la coneguin i estimin, donant informació, perquè “el que no se sap, se suposa”. Altres recordatoris oportuns per minimitzar les enveges són que “la dona del Cèsar a més de ser honrada, ho ha de semblar”, i que “la realitat que val és la que percep l’altre”. Pitàgores va recomanar fugir de tot allò que pugui causar enveja.

“Si l’enveja fos tinya, mig món es grataria”; per tant “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra” (Joan 8:7).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *