LA PUNTILLA (Diffusión Sport 28/5/20)

En aquests moments de crisi causada per COVID-19 els empresaris han de demostrar més que mai el seu lideratge, la seva visió del futur, la seva capacitat de prendre decisions encertades. Les històries de superació i els llibres d’autoajuda són referents molt utilitzats. Han de ser positius, però també realistes.
Per a moltes empreses, després de superar la gran recessió i estar fent front a disrupcions com la del món digital, COVID-19 és la puntilla. La puntilla és, a més a més d’un encaix que es posa com adorn en la vora d’algunes peces de roba, el punyal curt amb què a la corrida es remata al brau després de l’estocada.
Que mori una empresa sempre causa tristesa, i si qui ha de prendre la decisió és el fundador o continuador familiar la càrrega emocional pot ser molt forta. La por a les conseqüències pot portar a amagar el cap. Quasi sempre es decideix tard tancar. L’esperança és l’últim que es perd i podem esperar un miracle; però els miracles els fan a Lourdes, i no sempre. El cor pot portar a prendre decisions errònies; cal que tinguem en compte el que ens diu el cap.
No s’ha de posar diners bons sobre negoci dolent. Quina serà la nova normalitat? El nostre model de negoci té futur? Podem reformular-lo? Tenim els recursos per fer-ho amb èxit? En cas afirmatiu, endavant!, però delimitant els nous riscos que s’està disposat a assumir. En cas negatiu s’ha de fer un pla de tancament, que no és immediat ni gratuït (fins per tancar fan falta diners!); en el que escollir assessorament adequat pot ser essencial per a limitar els danys i responsabilitats. La tendència inicial pot ser els professionals de confiança habituals, però en funció de la dimensió potser és més recomanable un despatx multi-disciplinar, ja que poden haver-hi temes laborals, mercantils i fiscals entremesclats. El metge de capçalera no sempre és el més adequat per una operació a cor obert; si bé sempre ens pot ajudar a escollir especialista i acompanyar-nos en la presa de decisions.
Un dels objectius del tancament ha de ser generar la màxima caixa neta disponible, és a dir després de fer front a totes les obligacions. És aquesta caixa la que permetrà encetar, si és el cas, nous projectes. Pot-ser es pot fer venda d’unitats productives i fer que el negoci d’alguna forma continuï i es salvin llocs de treball.
Si no hi ha béns a l’empresa suficients per fer front a totes les obligacions la llei preveu el mecanisme concursal, que si és voluntari facilita limitar la responsabilitat personal dels administradors. S’ha de desestimatitzar al fet d’haver presentat concurs de creditors.
En el procés de tancament l’actitud és un element essencial. Quan no podem evitar el que passa podem decidir com reaccionem. Tots estem de pas, i les empreses també. L’important no és com caus, sinó com t’aixeques. Cal fer-ho amb esperit positiu, disposat a afrontar els nous reptes que presenti el futur.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: