LA CONFIANÇA (Expansión 19/9/22)

Sabeu aquell que diu que un pare està al parc amb el seu fill de sis anys, el puja a un arbre i li diu: “nen salta, que jo t’agafo”, el fill salta, el pare s’aparta, i el nen es dona de morros contra el terra; el pare li diu “perquè aprenguis a no fiar-te ni del teu pare”.

Els negocis depenen de la confiança: dels empleats, clients, socis, banquers, proveïdors…. La confiança consisteix a mostrar-nos vulnerables, el que requereix creure que els altres tenen bones intencions, són honestos, estan capacitats i es preocupen per nosaltres. El nivell de confiança amb les mateixes persones pot variar segons el tema. Sense confiança les empreses no poden créixer més enllà d’una dimensió. La confiança és un element en principi natural dins de les famílies.

Quasi el 4% de la població té un grau de desconfiança tal que arriba a la patologia de ser paranoide. Hi ha qui és tan desconfiat que se’n va a la tomba amb els secrets de l’èxit de l’empresa familiar.

Una qüestió molt debatuda és la de si la confiança te la donen o te la guanyes, i pot ser com la del sexe dels àngels. Sigui com sigui, en tota relació hi ha un nivell de confiança que fluctua, com el saldo d’un compte corrent, en funció del que fem o deixem de fer. La confiança es triga anys a construir, i segons en destruir.

A l’empresa familiar podem haver de compartir informació amb la família, amb la propietat, amb el govern de l’empresa, amb la direcció, amb els col·laboradors, amb el públic en general. En funció del grau de confiança, del que i quan, la forma de comunicació serà diferent: informativa, consultiva o decisòria.

Cal recordar que “només et pot trair aquell en qui confies”; i per això s’han d’establir els sistemes de control adequats amb independència de quines siguin les persones que ocupen els llocs. Confiar no ha de ser sinònim d’abdicar del control. En situacions de crisis en les quals amb facilitat s’agafa la tisora de reduir despeses és molt fàcil en l’empresa familiar reduir les de control, com poden ser les auditories. Per un altre costat, seguin la llei de l’entropia els sistemes tenen tendència a degradar-se. S’ha de confiar, però “no convé posar a la guineu a vigilar el galliner”, perquè “l’ocasió fa al lladre”.

La pitjor debilitat és la falta de confiança en un mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.