GURUS 2022 (DiffusionSport 3/1/22)

Les empreses, familiars i no, han de fer front als reptes del 2022. L’únic que és segur sobre el futur és la incertesa. És comú als mercats no reconèixer grans riscos importants fins que ja és massa tard. Els inversors poden prestar més atenció a minúcies com l’augment de parell de punts percentuals al tipus de l’impost de societats. Ja són moltes les disrupcions i pot passar que ens esperin unes altres. Els responsables de les polítiques no saben si la propera crisi global rellevant serà financera, climàtica, informàtica pandèmica o altra cosa. Però les polítiques que escullin ara tindran conseqüències durant moltes dècades.

Warren Buffet va dir el 2014 “per descomptat que hi ha una guerra de classes. Però l’està lliurant la meva classe, la dels rics, i l’estem guanyant”. Molts treballadors avui es pregunten si els seus llocs de treball valen la pena. Els treballadors han començat a demanar més i pot que això per fi inclini l’equilibri de poder en la seva direcció.

Quan hi ha escassetat, els preus tendeixen a pujar molt més que quan hi ha excés d’oferta; per això és molt probable que hi hagi inflació. La inflació persistirà, i es començaran a eliminar de forma gradual polítiques monetàries per començar a normalitzar els tipus d’interès.
Els mercats podran no ser capaços de dirigir els alts costos d’endeutament. Els bancs centrals podran ficar-se en una trampa de deute. Això produirà inflació endèmica. El resultat més probable d’una pujada del tipus d’interès serà augmentar l’atur. Augmentar la disponibilitat de vacunes i garantir accés igualitari als pobres pot fer molt més per alleugerar les pressions inflacionistes que una pujada de tipus d’interès.

A l’anar minvant els efectes de les mesures fiscals de la pandèmia es debilitarà el creixement. En 2021 les borses varen tocar nous màxims a causa de la política monetària ultra flexible de la reserva federal, però el 2022 podria ser més difícil.

La pandèmia no ha finalitzat i l’aversió al risc contindrà la demanda i augmentarà els colls d’ampolla de les cadenes de subministrament. Hem d’estar preparats per a grans canvis en les pautes de producció i consum. Preocupa la pèrdua de coneixement pràctic provocada per la deslocalització excessiva de processos productius. Cal revaluar les cadenes de subministrament i l’assignació de recursos actuals.

Les sequeres ja suposen una pujada de preus. Els agressius intents de descarbonitzar l’economia estan provocant desinversions en la capacitat de combustibles fòssils abans que hi hagi suficient subministrament d’energia renovable. Aquesta dinàmica generarà preus d’energia més alts.
La continuïtat del creixement a Europa serà molt deferents del que s’imaginen els models actuals. Un model d’emissió nul·la (objectiu 2050) planteja dubtes molt importants. Serà necessària una caiguda del consum provat? D’on sortiran els recursos per les inversions necessàries?
Alemanya s’ajustarà al govern del seu nou canceller en més de 16 anys. Això no significa que l’era d’Àngela Merkel hagi finalitzat. Alemanya ànsia progrés i reconeix la necessitat d’implementar reformes, però rebutja els canvis audaços.

Hi ha riscos geopolítics a Ucraïna (Rússia és cada cop més resilient a les sancions), a l’Iran (Israel bombardejant les seves instal·lacions nuclears) i a Taiwan.

Ara seran més evidents els problemes existencials de la Xina. L’endeutament excessiu, posat n’evidencia amb la crisi immobiliària d’Evergrande. El descens de la natalitat. L’augment del control al sector privat. Xina és avui més desigual que diversos països desenvolupats occidentals. Importa més cru que cap altre país. Té problemes de seguretat alimentaria. Pot buscar mantenir el control polític mitjançant més vigilància i intimidació, a mesura que augmenti el malestar. El fervor nacionalista fa creïble un atac a Taiwan (Xi ha promès no traslladar a la següent generació el repte de recuperar-la).

Com reaccionarà EUA? La caòtica sortida d’Afganistan pesa com una llosa psicològica a la població i administració americanes. El partit republicà va vendre la seva ànima a Donald Trump, abandonant el seu compromís amb la democràcia; i Joe Biden no és tan fort com alguns esperaven. Una guerra freda entre la Xina i els EUA és possible.

Aquest article és un extracte caòtic del Suplement Gurus 2022 del diari Expansión en el que han col·laborat entre d’altres Josep E. Stiglitz, Nouriel Roubini, Chris Patten, Laurence Tubiana i Hermunt K Anheler.

El futur és impredictible, pel que convé fer una anàlisi de l’impacte dels diferents escenaris als nostres negocis, i la probabilitat d’aquests. I planificar i actuar en conseqüència. Feliç 2022.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà