És difícil passar pels afores de les ciutats sense notar els grans hangars de la família Mulliez: Alcampo, Leroy Merlin, Decathlon, Kiabi, Norauto, …. Els orígens es remunten a la fabricació tèxtil. Mitjançant l’expansió d’una cadena de botigues Phildar comencen a diversificar en el sector de la distribució. Són una de les principals fortunes de França.

En 1952, els fills de Louis Mulliez-Lestienne en lloc de repartir-se els negocis van imaginar un sistema per a mantenir-se solidaris. Però cada empresa havia de continuar sent autònoma. En 1955 acorden les disposicions de funcionament de l’Associació Familiar Mulliez, que manca de tota existència oficial. Es basa en un principi fonamental: “Tots en tot, en el mateix percentatge i en totes les empreses”. “Aquests són els deures fonamentals de tot propietari: si no els exerceix, ja no mereix ser accionista: nomenar els líders, ratificar l’ús de la tresoreria, tenir el control total sobre l’estructura jurídica, mantenir el affectio societatis, fomentar el desig i les habilitats per a convertir-se en administradors”.

En 1964 es va celebrar la primera assemblea “oficial”, només els fills que treballaven en les empreses estaven involucrats. Posteriorment els seus germans i germanes van ser plenament associats. Finalment van oferir als seus cònjuges la possibilitat d’incorporés.

En 1977 els associats “no treballadors” representaven el 61% del capital. Es va plantejar: “Deu el consell central centrar-se únicament en el rendiment del capital o continuar organitzant la vida de l’Associació?”. Van decidir el segon.

Creada en 1986 Mobilis, l’oficina de família, assegura la gestió diària dels engranatges del gegantesc Meccano; és “l’ull de Moscou”. També presta serveis als associats, pels quals els cobra arran d’una inspecció fiscal.

André Mulliez després d’haver hagut d’acomiadar a més de 600 persones en els tallers de Phildar, va fundar en 1986 Réseau Entreprendre (Netmentora, a Espanya), una organització que ajuda als joves creadors. “Durant segles, l’església ens ha estat dient que el major pecat és el pecat sexual. Doncs bé! No, crec que el major pecat que aguaita a l’home és no utilitzar tots els recursos intel·lectuals i talents que Déu li ha donat.”

En 1999 Wal-Mart ofereix 15.000 milions d’euros per Alcampo. Gérard Mulliez va dir “atès que el valor de l’empresa es duplica cada set anys, val la pena esperar. De totes maneres, què  faríem amb tots aquests diners?”. Els Mulliez opinen que “els diners són com la sang. Circula en l’empresa com la sang irriga el cos. Som empresaris, el nostre objectiu és fer circular els diners, no acumular-lo”.

En 2004 quan el septuagenari Gonzague Mulliez va manifestar que no desitjava retirar-se i va demanar una consulta democràtica just abans de la votació, la seva esposa va dir: “desitjo què quan hàgim votat, oblidem el resultat i tornem al nostre ambient familiar”.

Els col·laboradors de Auchan posseeixen el 15% del capital a través del fons d’inversió col·lectiva. Però “la Borsa no és més que la prostitució de les empreses. No em faran creure que el que val 100 euros avui valdrà 120 demà i tal vegada només 90 demà passat. La Borsa és com si tinguessis una filla, li demanessis que es posés llapis labial, que obrís la seva brusa, que escurcés les seves faldilles i que, cada dia, la posessis al carrer a un preu diferent”

“Les nostres vides, les nostres realitzacions econòmiques estan guiades per una filosofia humana i religiosa: servir en lloc de servir-nos”. “No fem empreses per a vendre-les, sinó per a transmetre la responsabilitat als nostres fills. Fer una empresa és com fer un fill”.

Han domiciliat múltiples empreses i societats en països fiscalment atractius. Algunes empreses de la AFM no sempre presenten els seus comptes en el Registre Mercantil. La família Mulliez no ha estat exempta d’escàndols en els mitjans. A part dels fiscals és de destacar els dubtes sobre corrupció per a la prodigiosa expansió a Rússia i Ucraïna.

Els Mulliez, a nivell personal, són en general molt discrets i viuen bastant modestament en comparació amb els mitjans dels quals disposen. Prefereixen seguir amb les tradicions familiars de no comunicació. “La nostra discreció també té per objecte preservar als nostres fills, ja que volem que puguin portar vides normals”.

D’aquesta història destaca el concepte de “tots en tot”, definitori del que és una autèntica família empresària; i el suport a l’emprenedoria, característic dels fundadors i valor central per a la continuïtat de l’empresa familiar.