EMPRESES FAMILIARS GIRONINES i GRUP BRIOLF (Diari de Girona 9/11/24)

A la presentació de l’estudi de les 100 principals empreses Gironines, per facturació 2022, fet per KPMG i la Càtedra Cambra d’Empresa Familiar de la UdG i disponible a la xarxa, es varen aportar nombroses dades, basades en informació pública, com que el 80% són empreses familiars generant el 87% dels llocs de treball, i per això tenen una productivitat inferior a les no familiars; potser pel seu menor pes al sector manufacturer. El principal sector és la indústria càrnia amb el 27% de la xifra de negoci (37% en les empreses familiars).Respecte a l’estudi anterior les vendes han augmentat un 20%, en gran part degut a la inflació, i un 6% l’ocupació. S’ha de tenir en compte que els grups de cada any no són idèntics. La rendibilitat d’explotació ha sigut de l’1% i la total 17% del gràcies als resultats financers. El 48% del balanç és patrimoni net. L’endeutament bancari de les empreses familiars és del 19% enfront del 5% de les no familiars; el que sembla contradir el tòpic de la seva menor exposició com a fortalesa per afrontar períodes de crisi, però també pot se reflex del seu no accés a fons d’un grup. Respecte al primer any de l’estudi (2007) les empreses familiars han augmentat les seves vendes, descomptada la inflació, un 43% enfront de un 168% de les no familiars; degut en bona part per la venda l’any 2015 d’una empresa familiar.

Les principals fortaleses afirmades pels participants són la diversificació, la resiliència i la rapidesa en la presa de decisions. I els principals reptes el talent, el cost de les matèries primeres i la digitalització. Les prioritats són augmentar la rendibilitat (2,8% a les empreses familiars, 4,3% a les altres), la gestió del talent i la innovació.

Però el més interessant de la presentació vas ser la taula rodona amb el director general no familiar del grup químic Briolf (295 milions de facturació, 1.100 persones, 35 filials i presència a 120 països), Xavier Sagué, i els dos joves integrants de la tercera generació de la família Juher, Llorenç i Albert. El progenitor, Jaume (64), va preferir estar entre el públic per no robar protagonisme. Fabriquen productes nínxols exportables, com pintures pel sector del automòbil i aerosols. Han crescut amb bona part mitjançant adquisicions d’empreses familiars amb problemes de relleu, que en moltes ocasions han comprat a preu inferior de l’oferit per grans multinacionals, gràcies al fet que el seu caràcter familiar dona una major garantia de preservació dels valors.

Xavier, enginyer i MBA Iese, amb 30 anys d’antiguitat al grup, va viure primer relleu generacional i ara acompanya al segon. Diu que en els dos ha vist una clara separació entre empresa i família, i llibertat d’incorporació. Va ressaltar la importància de què el directiu no familiar es guanyi la confiança de la família i comparteixi la visió i valors; de tenir molt clar qui és la propietat. Destaca reiteradament la generositat dels predecessors i continuadors per facilitar els processos de relleu. El fundador li explicava coses perquè ell fes d’engranatge amb el fill. La seva diferència d’edat intergeneracional facilita que faci de pont.

Llorenç (36, Esade i ‘MBA a Iese) és actualment el DG de l’empresa mare: Roberlo. Albert (33), amb la mateixa formació, és el seu adjunt. Van comentar que des de molt petits havien viscut l’empresa familiar, i els seus problemes al fer-se adults; encara que no t’adones de la complexitat fins que t’incorpores. Creuen que el govern haurà de canviar, però no molt, ja que a tots dos els agrada molt l’aspecte del dia a dia del negoci; el pare els diu que «les coses passen a fora del despatx». Creuen que la rapidesa en la presa de decisions és una dels seus avantatges competitives. Han d’explicar a l’equip i clients que la seva incorporació, fa 13 i 9 anys, significa continuïtat del llegat. Entre els seus grans reptes es centren en els de negoci, sense menció de cap de família empresària.

Els continuadors tenen el repte de passar de funcions directives a visió de govern. Les seves edats, formació i antiguitat a l’empresa semblen indicar que han tingut poca de la generalment recomanable experiència externa. El tàndem Jaume-Xavier, molt complementaris en orientació negoci-financera, s’ha de transformar en Albert- Llorenç, tots dos molt orientats a negoci i amb un nou risc, aparentment baix: el de bloqueig a les decisions de propietat. El negoci i la família han canviat, les habilitats són diferents; les estructures també ho han de fer. Potser perdran rapidesa en les decisions, guanyant seguretat. El predecessor té el gran repte de deixar la part executiva i replegar-se al govern.

Eduard Torrent, gerent de la Cambra de Comerç, va tancar l’acte dient que «el secret de les empreses gironines és mantenir la seva forma de fer i ser».

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: