EMPRENEDORIA I EMPRESA FAMILIAR (Regio7 3/2/22)

Les empreses familiars comencen per l’emprenedoria “d’un boig que es va atrevir a somiar”. Les persones tenim un cicle de vida en el que les perspectives i interessos canvien.  Aquell jove emprenedor arriscat es pot convertir, amb el pas dels anys en un conservador obsessionat per evitar la perduda de tot l’assolit.

L’empresa familiar és bipolar: per un costat ha de procurar la continuïtat respectant la tradició, i d’altre, per fer-ho, ha de cerca noves oportunitats, invertint per convertir-les en negoci, i sent capaç de desinvertir dels projectes sense futur.

Les famílies empresàries han de tenir com a objectiu no només passar d’una generació a altre la riquesa (protegir la “gallina dels ous d’or”), sinó a més a més incrementar-la. Per això és necessari que la mentalitat operativa es converteixi en mentalitat emprenedora. Una eina per fer això és la planificació estratègica; amb objectius clars, transparència financera i disposició al canvi; amb minimització de personalismes, posant en qüestió el statu quo.

L’ADN no garanteix la transmissió de l’emprenedoria, però néixer en una família emprenedora augmenta les probabilitats de ser-ho.  La família realment empresària emprenedora té una cultura de lideratge participatiu, visió multigeneracional, recerca sistemàtica d’oportunitats, estratègia de desenvolupament de competències, adaptació constant de l’estructura i l’estratègia, processos enfocats i preocupació per la formació i desenvolupament emprenedor dels integrants de la família.

El relleu sempre és un repte, pot ser una oportunitat per l’emprenedoria. Els continuadors poden aportar aire fresc, però es pot generar un xoc inter-generacional. Incentivar l’esperit emprenedor dels continuadors augmenta la probabilitat de què tinguin feina i d’augmentar la riquesa de la família. També dona l’oportunitat de formar-se i de demostrar la capacitat per una possible posterior incorporació a la direcció o govern de l’empresa familiar. També té inconvenients: hi ha el risc financer de perdre els diners invertits; i la càrrega emocional pot ser important, perquè no és el mateix fracassar d’avant de tercers que de la família.

L’estructura i composició dels òrgans de govern empresarials i familiars pot tenir un paper molt important en l’emprenedoria. El seu funcionament professional és essencial. La presència de no familiars i d’independents, la diversitat generacional, de gènere, formació, experiències…. pot augmentar l’orientació emprenedora.

La primera recomanació per les famílies empresàries amb relació a l’emprenedoria és incloure-la en els temes de la Constitució (protocol) Familiar. La segona és avaluar els projectes amb criteris professionals, tenint en compte que passa si el projecte fracassa. Diuen que no s’ha de deixar ni avalar el que no es pot perdre. Hi ha massa casos de pares que perden la seva llar per haver avalat de forma inconscient la il·lusió d’un fill. El finançament familiar ha de ser una oportunitat, no un dret.

La implicació emocional de la família en els projectes pot ennuvolar la vista i impedir veure quan és millor deixar un projecte en el qual un dels seus integrants és promotor. O pot-ser és la por a crear conflictes familiars per la decisió de no continuar. L’emprenedoria requereix constància i no defalliment; però la família empresària ha d’assolir riscos controlats; per això cal que el seu comportament inversor sigui professional.

A qualsevol projecte de start-ups que es porta a un fòrum de business àngels és ben sabut que a més a més del projecte empresarial una qüestió fonamental és el conegut cóm a pacte d’accionistes, pel qual es regula des de la retribució dels emprenedors,  al govern de la societat, passant per la valoració d’aquesta i la sortida d’inversors, entre altres temes. A l’empresa familiar això pot estar reflectit en la Constitució (protocol) Familiar.

De l’empresa familiar sorgeixen molts emprenedors que no formen part de la família, però que creen nous projectes independitzant-se. Això és degut, de vegades, a l’existència de “sostres de vidre” que impedeixen als no familiars arribar als màxims llocs de direcció o govern, i de ser accionistes de l’empresa familiar.

Si la família perd l’esperit emprenedor és difícil que superi amb èxit els reptes de regeneració estratègica als que abans o després haurà de fer front. L’empresa familiar ha de ser més innovadora que mai, recordant que l’essencial (clients, caixa i equip) és immutable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà