¿Continuar, vendre o tancar? (Diffusion Sport 2/6/20)

Continuar, vendre o tancar? És una qüestió que ha de plantejar-se tota família empresària almenys un cop a cada generació, al planificar el relleu. I és una qüestió que pot estar a sobre de la taula en aquests moments de greu crisi econòmica a més d’una empresa. Per respondre a la qüestió amb el màxim encert cal procurar que els sentiments no enterboleixin la raó. Hem de recordar que continuar és una opció, no una obligació; i que no s’ha de posar diners bons sobre negoci dolent. Permeti’m el lector que canviï l’ordre dels termes de la pregunta i comenci per l’opció de vendre, amb objecte d’acabar aquest escrit en positiu.
Diuen que vendre l’empresa familiar és la millor forma de maximitzar la riquesa i reduir els conflictes familiars. Existeix la possibilitat que, segons a quin sector, el preu que s’obtindrà en l’actualitat pot estar molt allunyat del valor de l’empresa. “Sólo el necio confunde valor y precio” va dir Francisco de Quevedo; i és que el preu és fruit d’una negociació, i en aquests moments la posició venedora és possible que estigui debilitada pels resultats, preses i nervis. Però igual que hi ha diferents tipus de mamífers també hi ha de negocis. Per exemple, els relacionats amb alimentació poden travessar un bon moment, amb vendes creixents en dos dígits, es postulen com solució per capitals que cercant inventaris rendibles i segures.
Si no volem o podem continuar i no trobem comprador ni per un euro, no ens queda un altre remei que tancar. Tancar un negoci pot resultar molt dolorós, especialment si ho ha de fer el fundador o continuador familiar. Hi ha tres formes de tancar: a temps, quan encara es tenen recursos per fer front a totes les obligacions, concursal i a pèl. Aquesta última opció no és gens recomanable, ja que es corre el risc de haver de fer front amb el patrimoni personal als creditors que no hagin cobrat. El procés de tancament ha de ser ordenat, tenint com un dels seus objectius la generació de la màxima caixa neta disponible, és a dir, després de fer front a les obligacions. Tancar no vol dir que el negoci desaparegui completament; pot-ser és possible fer venda d’unitat productives perquè continuïn en altres mans.
Per continuar és essencial que el negoci tingui futur, sigui atractiu, hi hagi voluntat de continuar i capacitat. Per determinar el futur és convenient efectuar diferents escenaris del mateix a curt, mitjà i llarg termini. Ha de determinar-se com serà la nova normalitat. Molts canvis ja estan entre nosaltres, el que fa covid-19 és accelerar-los. Hem de revisar com encaixen les nostres fortaleses i debilitats en les amenaces i oportunitats que significa cada escenari; per exemple, la dimensió d’una botiga pot ser avantatge o inconvenients segons l’escenari de confinament.
El seguen pas és analitzar de forma creativa quines alternatives estratègiques tenim davant de cada escenari, i els requisits d’èxit i fracàs de la que escollim. A continuació haurem d’establir objectius i plans d’acció per assolir-los. Napoleó Bonaparte va dir que “l’estratègia es un art senzill, el mèrit està en l’execució”.
Pel que fa a la voluntat, el suport públic de la figura de l’empresari per part de les administracions públiques i els responsables polítics és un element important en què molts d’ells poden millorar a passos de gegant, donant seguretat jurídica amb les seves decisions i suport amb les seves declaracions.
Per continuar segurament necessitarem pulmó per aguantar, capacitat per reorganitzar la nostra ment, tenir el que cal tenir, i una mica de sort. També és bo que juguem bé les cartes que tenim; i hi ha un repòquer d’Asos: Allunyar-nos dels catastrofistes, Apostar per les persones, Apuntalar la caixa i el marge, Aprofitar les oportunitats, i Aprendre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *