CONFUSIÓ DE ROLS (Expansión 1/9/26)

En el meu treball com a conseller de famílies empresàries, observo un patró que es repeteix amb sorprenent freqüència: moltes de les tensions que apareixen en la continuïtat del negoci no neixen de la falta de talent, ni tan sols de conflictes personals greus, sinó d’una mala comprensió dels rols.

En moltes empreses familiars tres rols distints conviuen en una sola persona: Líder familiar: qui articula el projecte familiar, transmet valors, genera cohesió i, moltes vegades, exerceix una autoritat moral inqüestionada. Propietari: qui assumeix el risc patrimonial, decideix sobre l’estratègia i entén l’empresa com un projecte de llarg termini. Primer executiu: qui dirigeix el negoci en el dia a dia, pren decisions operatives i respon pels resultats.

En el fundador, aquesta coincidència sol ser natural, eficient i funcional. No genera debat, hi ha una legitimitat. El problema apareix quan l’empresa entra en la fase de continuïtat. cau en un parany perillós: pretendre que la següent generació repliqui aquesta confusió de rols. Això no sol ser realista ni recomanable. Perquè la propietat ja no és una, es fragmenta entre germans, cosins o branques familiars. Pretendre que un dels continuadors exerceixi els tres rols sense qüestionament sol generar: conflictes familiars, desafecció d’altres propietaris, tensions en la direcció, i destrucció de valor.

Existeixen casos en els quals la confusió de rols vulve a donar-se en un continuador. Això només ocorre quan hi ha una poda clara de la propietat fins a concentrar-la de nou en una sola persona. Exemples coneguts i pròxims són el de Juan Uriach Marsal i el de Jorge Cottet Sebile, on la recomposició accionarial va permetre que lideratge familiar, propietat i gestió tornessin a alinear-se en una única figura amb plena legitimitat.

La veritable maduresa de l’empresa familiar no consisteix a clonar al fundador, sinó a evolucionar el sistema. Les empreses familiars que perduren entenen que: el lideratge familiar pot i ha de ser compartit o institucionalitzat; la propietat es governa, no s’imposa; i la gestió es professionalitza, estigui o no en mans de la família.

Acompanyar a una família empresària implica, moltes vegades, ajudar-la a acceptar una veritat incòmoda: la confusió de rols va ser una benedicció en l’origen, però pot convertir-se en un pecat capital en la continuïtat. El repte no és mantenir tres rols en una sola persona, sinó dissenyar un sistema on cada rol estigui ben definit, ben governat i ben legitimat. Separar rols no és una pèrdua de poder. És un guany de claredat, de legitimitat i de futur. Aquí és on l’empresa deixa de dependre d’herois… i comença, de veritat, a construir llegat.

Cal plantejar-se una pregunta: qui està avui exercint cadascun d’aquests tres rols… i amb quina legitimitat? Nomenar els rols, diferenciar-los i governar-los conscientment és un dels actes més responsables que una família pot fer per la seva empresa i per si mateixa. La meva experiència em confirma que les converses que més es posposen —sobre poder, propietat i lideratge— són, precisament, les que més futur generen quan s’aborden a temps.

Si aquest tema et crida l’atenció és un bon senyal. El següent pas no és teòric: és asseure’s, parlar i dissenyar junts el sistema que la família i l’empresa necessiten per a la pròxima generació.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: