COMUNICACIÓ EN LA FAMILIA EMPRESARIA (11/7/21)

La comunicació pot ser el taló d’Aquil·les de la família empresària. Pot haver-hi por al conflicte o la fuga d’informació. La pressió del dia a dia pot treure temps a la comunicació. Pot haver-hi desinterès per part d’alguns. És molt fàcil que com al compte del rei nu, ningú digui la veritat. Hi ha empreses familiars que cuiden molt la comunicació amb els clients i poc dins i amb la família.
És important recordar que, igual que amb els icebergs, no sempre veiem tota la realitat; i a la part oculta poden estar els sentiments, que a l’empresa pot amplificar. I que la realitat pot dependre del punt de vist, igual que un 6 pot ser un 9.
Baron i Lauchenauer comparen l’empresa familiar amb una casa amb quatre habitacions, la de la família, propietaris, govern i direcció. Alguns habitants poden ser coincidents, però a cada una hi ha d’haver les normes i responsables oportuns. Hem de saber en quina estem en cada moment. Si no es presta atenció es poden aixecar murs entre cada un.
Hi ha qui només pensa a comunicar amb els que tenen dret a vot, oblidant que hi ha més gent que pot tenir opinió i influencia. Quan no s’estableixen mecanismes de comunicació que permetin detectar els inicis dels conflictes aquests poden esclatar, al pitjor moment, com una bomba de rellotgeria. Si volem netejar la roba bruta a casa hem d’establir fòrums de comunicació sincera. Les sobre taules familiars estan molt bé, i poden ser el lloc adequat als inicis; però a mesura que l’empresa i la família creixen hem d’establir una comunicació més formal.
Una part de la comunicació vol dir compartir informació. Per això cal confiança. Aquesta consisteix a ser capaç de mostrar les vulnerabilitats, creien que els altres són competents, honestos i que es preocupen per nosaltres. La confiança és com un compte corrent en la que es fan ingressos i detraccions amb cada cosa que fem. Es triga anys a construir i segons en perdre.
En compartir informació s’ha de trobar l’equilibri entre confidencialitat i transparència. Si establim línies vermelles, és important deixar clar els perques. Hem de decidir quina informació compartim a cada habitació, i si ho fem de forma unidireccional (informant) o bidireccional (consultant o decidint).
Un tema important és la comunicació inter-generacional. Que les generacions canvien no és una cosa d’avui, Seneca ( sV aC) ja deia que “a la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fan cas de l’autoritat i no té el mínim respecte pels grans”. Si volem implicar-los amb la continuïtat de l’empresa familiar ho hem de fer tenint en compte quins són els seus interessos.
La teoria de l’anàlisi transaccional ens explica que tots, amb independència de l’edat, ens podem comportar com a progenitors, adults o infants. La comunicació ha d’evolucionar fins a ser entre adults. He tingut alguns clients en què gent que ja s’afaita era tractada com si encara portes bolques.
La comunicació és més que parlar, és més que escoltar; és empatia. És ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, d’escoltar més enllà de les paraules.
Hi ha una sèrie d’axiomes amb relació a la comunicació: la veritat és del receptor, la responsabilitat de l’emissor, els silencis també parlen. S’ha de separar el contingut de la relació, s’han d’ajornar els judicis. S’ha de preguntar amb humilitat. La comunicació és un 7% verbal (el que diem), 33% para-verbal (ritme i to de veu) i 60% no verbal (expressió facial, postura corporal).
Hi ha eines per millorar la comunicació, com DISC, que consisteix a classificar a les persones en funció de dos eixos: emocional/racional i extravertit/introvertit. Cada estil té unes característiques. Coneixeré el dels altres ens permet adaptar-nos, el que sempre és més fàcil que esperar que siguin els altres els que canviïn.
No tots comuniquem bé, però tots podem comunicar millor. Sabent que és més fàcil predicar que donar blat, aquest son alguns consells per millorar la comunicació: no voler tenir la raó sempre, discrepar amb respecte, escollir les batalles, aprendre a frenar, no caure en provocacions, ser empàtic, salvar la relació, felicitar i agrair, i usar l’humor. Com va dir Quino, el pare de Mafalda, “no és necessari dir tot el que es pensa, si que és necessari pensar tot el que es diu”.
Hem de destinar temps de qualitat i recursos a millorar la comunicació dins de la família empresària; el futur de l’empresa pot dependre d’ella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà