COM EL VALLÉS NO HI HA RES (Diari de Terrassa 8/7/21)

El 29 de juny de 1886 es fa fundar la primera cambra de comerç catalana, concretament a Terrassa. El passat dia 30 de juny, amb ocasió del seu 135 aniversari, a l’auditori de Sant Cugat, es varen entregar els premis cambra amb un nou i original format: una obra de teatre titulada «Històries de la cambra» en la que de forma subliminal es van introduint missatges.
L’acte I se centra en el moment fundacional de l’entitat i es recalca la importància d’aparcar les diferències i actuar amb unitat. Acaba amb l’entrega del premi al lideratge empresarial a l’empresari Ignasi Cusidó, fundador de l’empresa familiar Lamp el 1972, que va voler destacar la importància de reconèixer l’activitat desinteressada de molts empresaris en activitats socials com poden ser el Club de Hockey Terrassa, CECOT o Creu Roja entre d’altres. Li va entregar el premi l’egarenc Pere Navarro, exalcalde de la ciutat i actual delegat al Consorci de la Zona Franca qui va recalcar la importància de les aliances publico-privades.
L’acte II ens situa als moments actuals. Ens recorda que la pandèmia ha tingut diferents efectes econòmics segons els sectors i la necessitat de transmetre entusiasme i alegria; necessitat de la qual sorgeix la idea de fer un acte en el qual els assistents ens ho passéssim bé. Es reivindica la importància de la cultura, la necessitat de la coordinació entre les cambres, de reduir duplicitats i fins i tot triplicitats. Es recorda que la Llei de Cambres encara continua pendent, i l’absència a la celebració del 70 aniversari de SEAT. Sembla que després de 135 anys tot continuen sent queixes i els objectius de la Cambra de Terrassa els mateixos. Tot això dóna peu a l’entrega del premi de reconeixement empresarial davant de la Covid, que recau en les tres entitats hospitalàries de la demarcació. Entrega els premis el santcugatenc Jordi Puigneró, actual vicepresident de la Generalitat, que va recordar que Catalunya va tenir el primer ferrocarril espanyol, va iniciar el modernisme i liderar la revolució industrial; va dir que cal mantenir aquesta emprenedoria perquè el país a més d’industrial sigui digital. Va comentar que la millor política social és que la gent tingui feina; i per això cal ajudar a l’expansió i al creixement de l’empresa; pot-ser vaig trobar a faltar que defenses amb èmfasi la figura de l’empresari, és a dir de qui tira del carro. Va reivindicar la gestió catalana dels fons Next Generation i es va queixar de què la construcció de la B-40 avança a un kilòmetre per any.
L’acte III ens situa el 2036 quan es celebra el 150 aniversari. Al davant de la cambra en lloc de Ramon Talamas i hi ha una dona, que insisteix en la necessitat de treballar en equip, compartir coneixements, aprofitar els canvis per reinventar-nos, i el pensament global en el qual l’economia es complementa amb l’humanisme
En els tres actes es repeteixen, amb humor, discussions entre els protagonistes; el que ens recorda que la història es repeteix si no fem res al respecte.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: