CARPE DIEM (La Veu 10/6/22)

“Carpe diem” deia Horaci (Roma, segle I Ac), és a dir “visquem el present”. La frase completa era “carpe diem, quam mínimum crédula postero”, és a dir “aprofita cada dia, no et refies de l’endemà”. Aquesta filosofia de viure com si s’hagués d’acabar el món s’ha accelerat a conseqüència de la Covid, en la que semblava que tots ens havíem de morir, i es reflecteix a la vida de les empreses familiars.

Pel que fa al negoci, més d’un empresari em comenta la dificultat de fidelitzar als col·laboradors, diuen que la rotació a les noves incorporacions és molt alta i per motius difícils d’esbrinar i comprendre. La recomanació inicial és fàcil, millorar els processos de selecció prestant atenció a la concordança entre el que cerca el candidat i el que ofereix l’empresa. Però em contesten que el problema és que falten candidats, pel que han d’agafar “al primer que passa”. Una altra solució és la de la creativitat: si la qüestió és que no trobo personal, llavors “PO: no necessito personal” que diria Eduard de Bono. Segurament això portarà a solucions com l’automatització, la desintegració… És bo recordar que “els problemes ni es creen ni desapareixen, es transformen”.

Pel que fa a l’empresa, més d’un empresari es centra en les inevitables i importants urgències del dia a dia sense prestar atenció al llarg termini. Els problemes de cobrament, vendes, augment de costos, caiguda de marges…. es mengen tota l’atenció, oblidant qüestions com els canvis legislatius de normativa, fiscalitat, estructura del sector…. Entre el blanc i el negre hi ha molts tons de gris. Una recomanació que dono als meus clients és tenir una estructura adequada: un comitè de direcció amb visió a curt termini, i un consell, d’administració o assessor, amb visió a llarg termini. Un centrat en operacions, l’altre en estratègia.

Respecte a la família empresària, per ser empresari s’ha d’estar una mica “tocat de l’ala”. Per a molts està mal vist. És un projecte a llarg termini. Les probabilitats de fracàs són més altes que les d’èxit. La filosofia de més d’un progenitor respecte als continuadors és “que siguin feliços” oblidant que moltes vegades la felicitat ve d’aconseguir les coses amb esforç. L’ADN no garanteix la transmissió de la capacitat i voluntat empresarial, però la família empresària pot crear un caldo de cultiu en el qual es faciliti l’aparició i desenvolupament de l’emprenedoria, i de l’orgull de pertinença i la propietat responsable. Aquest són temes dels quals la llavor es planta quasi a la infantesa.

És ben certa la dita de “si té solució no et preocupis, i si no en té, perquè preocupar-te”, i que Jesús, segons Mateu 6:34, diu “no us preocupeu pel dia de demà; perquè el dia de demà es cuidarà de si mateix, Basta-li a cada dia els seus propis problemes”. Demà no existeix si no superem l’avui, però és avui que estem construint el demà, nostre o dels continuadors.
La felicitat és un equilibri de viure el moment, acceptant el passat i lluitant pel futur. On estaríem si els nostres antecessors haguessin fet “carpe diem”?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà