BON HUMOR A L’EMPRESA I FAMILIA (Diari de Terrassa 10/5/22)

Els negocis són una cosa seriosa, i el món està especialment seriós ara que sortim de la pandèmia i entrem a la guerra d’Ucraïna. Dona ganes de, com la Mafalda de Quino, dir “que parin el món que jo vull baixar”. Per això necessitem el bon humor més que mai. El bon humor pot ser més que un entreteniment. Rebaixa la pressió i aflora la nostra humanitat quan més es necessita. Ajuda a combatre l’ansietat, l’estrès i l’esgotament. I és contagiós!. A més a més, pot ser una eina de lideratge.

L’humor defineix la forma de les nostres relacions. El bon humor és una forma increïble de connectar i de crear cultura. És una poderosa eina per fomentar la connexió entre les persones. La millor forma de connectar a escala emocional és amb humor. La millor forma de què se’ns prengui seriosament és no prendre’ns massa seriosament.

Quan s’usa correctament l’humor té un efecte transformador. Canvia la forma en què pensem. Quan els reptes són durs i les circumstàncies series, el sentit de l’humor no només compensa la serietat, sinó que, a més a més, facilita que la raó aparegui. Acostar-se als problemes amb humor implica humilitat, optimisme i confiança. Utilitzar-lo pot-ser no doni llum a la qüestió, però significa que s’és capaç d’anar més enllà, a pesar d’ella.

Un sa sentit de l’humor és una part vital de la resposta als imprevistos i a l’adaptació a la nova realitat. És part del que ens fa humans; del que ens diferencia dels robots. Té un impacte profund en la psicologia i el comportament. El psiquiatre Viktor Frankl, supervivent d’Auswith, al seu llibre “L’home a la recerca del sentit” diu que el bon humor és sempre quelcom envejable, pot proporcionar el distanciament necessari per sobreposar-se a qualsevol situació; desenvolupar el sentit de l’humor i veure les coses sota la llum humorística eren una espècie de truc que varen aprendre menters dominaven l’art de sobreviure als camps de concentració

La pèrdua del sentit de l’humor és un seriós problema que afecte les persones, a les organitzacions i a la societat. Com a nens rèiem sempre, després en créixer de sobte molts ens convertim en gent seriosa. L’absència d’humor hauria de ser causa de preocupació.

El bon humor és un assumpte seriós en els negocis. És màgic, pot fer desaparèixer la por i la pompositat i ajudar a aparèixer la creativitat i la resiliència. Obre la ment a solucions innovadores. De debò, pot ser una de les majors fonts d’avantatge competitiva. Millora les relacions, la creativitat, la col·laboració, el lideratge, la salut física i mental; i les vendes. Però atenció!, hi ha coses amb les que s’ha de fer poca broma; com amb la comptabilitat, en la que les existències es coneixen com a inventari, precisament perquè poden estar inventades.

Per què no utilitzem més el bon humor? Qui i què és el que més m’ha fet riure a la vida? Quina és la persona més divertida que conec? Quan va ser l’última vegada que realment vaig riure? Quan, com i perquè va ser l’última vegada que vaig fer riure algú a casa, i a la feina? Quan he comprovat per darrera vegada si hi ha suficient humor a la meva vida, a la meva família, a la meva empresa? La resposta a aquestes senzilles preguntes ens pot ajudar a millor el nostre bon humor a casa i a la feina.

Jesús, a Mateu 5:13, diu “vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el seu gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la i que la gent la trepitgi”. El bon humor forma part del que ens fa ser salerosos, i aportar a la humanitat.

Com tot, l’humor s’ha de saber utilitzar en la quantitat i moment oportuns. Com va dir Baltasar Gracian “amb la tristor no hi ha cap oportunitat; el jovial ha de tenir el seu moment, i la serietat tota la resta; un gra de gràcia tot ho assaona, però respectant la prudència i guardant el decòrum. Perquè el somriure fa més amics que el nas arrufat”.

Sabeu aquell que diu que un empresari dubtava de la capacitat del seu fill per portar el negoci agrícola, perquè li va dir “arranca el tractor”, i la resposta va ser “pare, on l’has plantat?”; o el del príncep Carles d’Anglaterra que entra a la notaria i diu “vinc a fer testament, vull deixar-li tot a la meva mare”. I és que assumptes tan seriosos com el relleu a l’empresa familiar també es poden plantejar amb un inici amb bon humor.

El sentit de l’humor és la benedicció més gran de la humanitat (Mark Twain). És com els músculs, si no s’usa s’atrofia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà