AUDITAR O NO AUDITAR? (Col·legi Censors i Auditors 19/4/22)

Sabeu aquell que diu que «a la comptabilitat les existències es coneixen com a inventari, precisament perquè poden estar inventades». I és que la comptabilitat és una ciència exacta que pot canviar de color l’última línia del compte de pèrdues i guanys; per això a la memòria s’han de reflectir els canvis de criteri.

Algunes empreses han d’auditar els seus comptes por obligació legal, però la gran majoria no. Moltes d’aquestes ni es plantegen la dubta shakespeariana d’ «auditar o no auditar?, aquesta és la qüestió». I és que veuen l’auditoria no només com una molèstia, sinó a més a més com una despesa; i són grans seguidores del vell aforisme d’ «euro estalviat, euro guanyat».

El 88% de les empreses catalanes són familiars, i d’elles prop del 70% estan en primera generació. Si són de propietari únic poden fer com Juan Palomo, «yo me lo guiso, yo me lo como». Però «no és el mateix l’empresa del fundador que la de cosins». A mesura que augmenta el nombre de socis és convenient establir sistemes professionals en el funcionament de l’empresa, i entre ells està l’auditoria de comptes.

Entre les fortaleses de l’empresa familiar està la confiança, això no obstant hem de recordar que «només et pot trair aquell en qui confies». Els lligams fraterns poden ser molt sòlids i efectius, però «Caín va matar a Abel». A l’empresa familiar no val Mateu 6.3 «que no sàpiga la teva mà esquerra el que fa la dreta»; perquè es refereix a l’acte de donar almoina, no al de gestionar una empresa.

Deixant a part qüestions legals i bíbliques, i a pesar dels inconvenients, és recomanable fer auditoria; sobretot si no tots els accionistes treballen a l’empresa. Fer auditoria té diversos avantatges. Ajuda a millorar la comptabilitat i els controls interns, detectant errors i omissions. Millora la fiabilitat dels comptes i el coneixement de l’estat patrimonial real de l’empresa. Redueix la responsabilitat dels administradors. Dona serietat davant proveïdors i clients. Ajuda a obtenir finançament. Millora la confiança dels accionistes. Pot ajudar a veure àrees de millora. Ajuda a la formació del personal de l’empresa que intervé, sobretot en les primeres ocasions. Una millor informació ajuda a prendre decisions més encertades.

Per les societats cotitzades la llei estableix que la comissió d’auditoria estarà formada de forma exclusiva per consellers no executius, la majoria dels quals, almenys, hauran de ser independents, i un d’ells designat tenint en compte els seus coneixements i experiència en comptabilitat i auditoria. Això també és recomanable a les societats no cotitzades. Jo recomano a les empreses familiars que deixin que els socis que no estan al dia a dia seleccionin als auditors, i que aquests reportin a ells. També els hi recomano que posin els llibres de comptabilitat a disposició dels socis, sense necessitat de què aquests els sol·licitin, ja que demanar-los aixeca suspicàcies que podem derivar en conflictes.

A més a més de l’auditoria comptable a les empreses convé auditar qüestions com els riscos laborals o mediambientals, la responsabilitat penal dels administradors i el funcionament dels òrgans de direcció i govern, entre altres qüestions. Davant de les reticències d’alguns dels meus clients els hi plantejo que farien si tinguessin tot el seu patrimoni invertit com a socis minoritaris allunyats del govern en una societat no familiar.

A les empreses familiars, que són la majoria, a més a més és recomanable auditar de forma periòdica la comunicació a la família i entre la família i l’empresa, perquè la comunicació sincera és la millor prevenció per la gestió dels inevitables conflictes que poden sorgir a tota relació humana, en la que poden haver-hi interessos legítims dispars. També s’ha d’auditar el funcionament dels òrgans de govern de la família, ja que la sobretaula familiar té una eficàcia limitada pesada la primera generació; la implicació de la següent generació en la continuïtat de l’empresa, el que no vol diré necessàriament treballar; els plans de relleu a la propietat, govern i direcció, amb els seus corresponents plans de contingència; i les normes de relació entre la família i l’empresa. Res de tot això garanteix la continuïtat de l’empresa familiar, però augmenta les probabilitats.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: