Ajornar el relleu (Diffusión Sport 18/7/20)

“En temps de tribulació no fer mudança” va dir Sant Ignasi de Loyola. La gran recessió iniciada al 2008 va fer que a moltes empreses familiars s’ajornés el relleu al govern i direcció de l’empresa, perquè en moments de crisi hi ha tendència a anar al segur i conegut. La crisi generada per Covid19 pot generar el mateix efecte. Això pot fer que a alguns se’ls hi passi l’arròs, com sembla que li està succeint des de fa anys a Carles d’Anglaterra. La generació predecessora pot tenir una alt, i lògic, temor per el seu futur econòmic i patrimonial.
Covid-19 apart de les conseqüències econòmiques a curt i llarg termini, davant de las que pot ser crucial saber gestionar la tresoreria, pot accelerar molts canvis que ja teníem amb nosaltres (impressió 3D, teletreball, intel·ligència artificial…) apart d’altres, conseqüència del distanciament social. Per fer front amb èxit, a ells pot ser necessària una diferent percepció de la realitat, i les lents anteriors a C19 poden ja no ser de molta utilitat, al igual que mirar per el retrovisor. Potser la visió de les noves generacions sigui mes adequades.
No es tracta de deixar-los les regnes sense més, però C19 no ha de servir d’excusa per retardar més enllà del que es adequat els processos de relleu en continuadors capacitats i motivats. S’ha de trobar la forma de compaginar l’experiència de la generació precedent en gestió de crisis, enfortida en l’anterior, amb la visió de la continuadora. Un repte per això es que les relacions no perpetuïn les de pare/mare-fill/filla, sinó que siguin relacions entre adults, es a dir basades en l’argumentació i l’anàlisi. La presencia d’un extern independent pot ajudar.
Les crisis faciliten la retornada dels predecessors de tipo general, aquells que tenen en ment “tornar” al deixar l’empresa, com McArthur al abandonar Filipines. El predecessor te l’interès, e inclús obligació, en l’èxit de la continuïtat del negoci, però ha de saber gestionar-lo de forma adequada a aquest i a la relació familiar.
El procés de relleu a l’empresa familiar es en realitat triple: relleu a la propietat, a la gestió del negoci i al lideratge de la família. I dins de la gestió del negoci podem diferenciar entre el govern i la direcció. El govern marca els objectius i l’estratègia; la direcció l’executa per assolir-los. El govern posa els límits, com per exemple l’endeutament; traspassar la direcció del negoci no vol dir abdicar del seu control en les qüestions essencials.
Els diferents relleus no tenen perquè coincidir en el moment. Han d’estar planificats amb suficient antelació; son un procés, que ha d’adaptar-se en la seva execució a les canviants circumstancies, sense que això signifiqui abandonar l’objectiu de passar la posta a uns continuadors capacitats i motivats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà