El vaixell de Teseu (Activos 20/9/26)

El vaixell de Teseu i l’empresa familiar: canviar per a continuar sent

La mitologia grega ens ha llegat històries que, malgrat la seva antiguitat, continuen il·luminant dilemes molt actuals. Una d’elles és la paradoxa del vaixell de Teseu. Segons el relat, el vaixell amb el qual Teseu va tornar victoriós a Atenes va ser conservat durant generacions. Amb el pas del temps, les fustes es deterioraven i eren substituïdes una a una. La pregunta inevitable sorgeix al final del procés: quan ja no queda cap peça original, continua sent el mateix vaixell?

Aquesta paradoxa filosòfica, que reflexiona sobre la identitat i el canvi, troba un ressò clar en l’empresa familiar. Aquestes organitzacions, profundament lligades a una història, uns valors fundacionals i, sovint, a una figura emprenedora inicial, s’enfronten a una qüestió similar: com canviar sense deixar de ser qui som?

L’empresa familiar no és només una unitat econòmica; és també un projecte vital compartit per generacions. En ella conviuen llegat, mercat i família. Però ni els mercats ni les famílies romanen estàtics. Canvien els clients, la tecnologia i la competència; també canvien les persones, els rols i les expectatives familiars. Pretendre que tot romangui igual és una recepta segura per a la desaparició.

Com en el vaixell de Teseu, les empreses familiars van substituint “peces”. Un exemple paradigmàtic és Inditex, empresa d’origen familiar que ha transformat de manera constant el seu model de negoci, la seva estructura organitzativa i el seu lideratge per a adaptar-se a un mercat global, digital i extremadament competitiu, sense renunciar a la seva cultura ni al seu enfocament de llarg termini. Un altre cas il·lustratiu és IKEA, que ha evolucionat des d’una empresa clarament controlada pel seu fundador cap a una complexa estructura de govern i propietat, incorporant professionals externs i noves formes de gestió per a preservar la seva independència i el seu propòsit.

Els canvis no sols responen al mercat, sinó també a la família. Empreses com Puig, grup familiar del sector de la perfumeria i la moda, han sabut gestionar el creixement internacional i la incorporació de noves generacions mitjançant una progressiva professionalització de la gestió, l’obertura del capital i el reforç dels seus òrgans de govern. Tot això sense diluir l’esperit emprenedor ni els valors que han guiat a la família des dels seus orígens. Aquests processos impliquen redefinir regles, rols i equilibris, i no estan exempts de tensions.

Cadascuna d’aquestes transformacions pot generar la sensació que l’empresa “ja no és la d’abans”. No obstant això, la veritable qüestió no és si les peces són les mateixes, sinó què defineix la identitat. En l’empresa familiar, aquesta no resideix en una persona concreta ni en una forma fixa de fer les coses, sinó en un propòsit compartit, uns valors sòlids i una clara voluntat de continuïtat. Quan això roman, la transformació no afebleix: enforteix.

Paradoxalment, moltes empreses familiars fracassen no per canviar massa, sinó per canviar massa poc. Aferrar-se al passat sol ser més perillós que assumir transformacions valentes. El vaixell que no substitueix les seves fustes acaba enfonsant-se; l’empresa que no s’adapta corre la mateixa sort.

En El Gatopardo, Lampedusa resumeix aquesta paradoxa amb una frase cèlebre: “Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”. L’empresa familiar viu en aquesta tensió permanent. Canviar per a preservar, transformar per a perdurar, renovar per a continuar sent.

L’anomenada a l’acció és clara: identificar avui quines “peces” han de canviar abans que sigui tard. Anticipar-se, dialogar i decidir. Perquè només els qui s’atreveixen a canviar a temps poden assegurar que l’essencial romangui.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: