RELLEU 4×4: PROPIETAT
El relleu en qualsevol empresa és un dels moments més crítics per a garantir la seva continuïtat. En l’empresa familiar, a més, té dues particularitats que ho fan especialment complex: sol produir-se amb menys freqüència que en les empreses no familiars i està profundament condicionat pels vincles afectius.
Per això m’agrada dir que el relleu en l’empresa familiar no s’assembla a un simple canvi de conductor. S’assembla més a conduir un vehicle 4×4 per un terreny complex: no n’hi ha prou amb canviar a qui està al volant, cal coordinar diversos eixos per a no quedar atrapats.
El relleu en l’empresa familiar és un 4×4 perquè implica quatre relleus distints i la intervenció de quatre actors diferents.
Els quatre relleus són: el relleu en la propietat, el relleu en el govern, el relleu en la direcció de l’empresa i el relleu en el lideratge de la família.
I els quatre actors que intervenen són: els predecessors, l’empresa, la família i els continuadors.
Amb freqüència, els tres primers relleus —propietat, govern i direcció— es confonen. En part, perquè en moltes empreses familiars el fundador concentra els tres papers: és propietari, governa i dirigeix. Però ser propietari d’una companyia aèria no habilita per a pilotar un avió. I tampoc és el mateix pilotar un avió que dirigir el trànsit aeri.
En aquest primer article de la sèrie vull centrar-me en el relleu en la propietat.
La propietat ostenta el poder últim de l’empresa. És qui nomena els òrgans de govern, aprova els comptes anuals i decideix el destí dels beneficis. Però ser propietari no significa únicament tenir drets econòmics; significa assumir una responsabilitat estratègica sobre el futur de l’empresa.
Una qüestió important és quan traspassar la propietat. Em trobo amb molts propietaris que pensen que «músic pagat toca malament» i que, per tant, no cal transmetre res en vida. Els recordo que entre el blanc i el negre existeix una àmplia gamma de grises.
El traspàs de la propietat mortis causa pot quedar subjecte a canvis de voluntat. En alguns règims forals existeixen instruments, com el pacte successori, que permeten blindar el destí de determinats béns. Això pot ser especialment convenient quan hi ha familiars que s’han incorporat al negoci confiant en una futura participació en la propietat com a compensació a la seva dedicació.
El relleu en la propietat pot tenir importants conseqüències fiscals. La normativa espanyola preveu, en determinats suposats, una reducció del 95% de la base imposable en l’Impost sobre Successions i Donacions —i fins i tot del 99% en algunes comunitats autònomes— per a la transmissió de l’empresa familiar. Però aquesta protecció exigeix complir requisits específics i, sobretot, no ha de convertir-se en l’únic criteri per a planificar el relleu en la propietat.
Amb freqüència em trobo amb predecessors que desitgen repartir la propietat de manera justa, igualitària i equitativa, però sense perjudicar la capacitat de decisió de l’empresa. Molts desconeixen que existeixen instruments societaris i pactes entre socis que poden ajudar a ordenar millor la presa de decisions.
També els recordo que atorgar una majoria no significa privar de drets a les minories. I que, en repartiments que puguin generar blocs del 50%, és imprescindible preveure mecanismes per a resoldre possibles situacions de bloqueig.
Però potser la qüestió més important —i sovint la més oblidada— és decidir quin tipus de propietaris volem formar per al futur.
Tota família empresària acaba formant, conscient o inconscientment, un determinat tipus de propietari. Podem trobar:
• propietaris exploradors, poc interessats en el negoci actual i més atrets per nous projectes;
• propietaris tradicionals, amb por al canvi;
• propietaris lleters, centrats únicament a obtenir dividends;
• propietaris moscones, que apareixen en el moment més inoportú;
• propietaris passius, que a penes mostren interès per l’empresa;
• i propietaris professionals, conscients dels seus drets i deures, que entenen què és una empresa i coneixen la seva.
En gran manera, es recull el que se sembra. Si volem garantir l’èxit del relleu en la propietat, no n’hi ha prou amb fer una bona planificació fiscal. Hem de planificar amb molta antelació la formació, la informació i la implicació dels futurs propietaris.
Tal vegada no treballen en l’empresa ni formin part del seu govern. Però han d’estar capacitats per a nomenar, supervisar i exigir comptes als qui governin la companyia. Perquè delegar i confiar no significa abdicar.
Relleu 4×4: Propietat (1/10/26 Imagine)



