La caixa és la reina. Amb tresoreria una empresa pot resistir, reinventar-se o retirar-se de forma ordenada. Sense diners dura el que un peix fora de l’aigua.

Entre els reptes que ha de superar l’empresa familiar podem esmentar el relleu, els espais de diàleg, la professionalització i el finançament.

Les empreses familiars tradicionalment són partidàries de reinvertir bon part dels beneficis, o almenys de mantenir-los en caixa per a poder afrontar amb tranquil·litat temps turbulents. Això últim no ho accepten molt bé ni la legislació ni la inspecció, al no considerar protegida fiscalment la tresoreria sobrant.

Per a finançar-se l’empresa familiar pot recórrer a més dels fons propis al sistema bancari tradicional, i cada vegada més als sistemes de finançament alternatius. Sobre aquests s’ha efectuat amb el patrocini de Premsa Ibèrica una sèrie de conferències. Aquest article és fruit de l’assistència a una d’elles.

La crisi de 2008 va donar lloc a un auge dels fons oportunistes. La reducció del nombre d’entitats bancàries, va afavorir el seu creixement. El nombre de fons d’inversió, capital de risc… ha crescut tant que s’han segmentat especialitzant-se en alt grau. Això pot dificultar a una empresa familiar trobar l’adequat per a ella. N’hi ha especialitzats per dimensió d’empresa, sector d’activitat, o motiu de la inversió (facilitar sortida socis o augmentar capital per a creixement). Molts aconsegueixen un molt elevat grau de professionalització.

La seva menor regulació els permet entrar en operacions que estan vetades per a la banca tradicional. No són les germanetes dels pobres, sinó que tenen un legítim ànim de lucre. De mitjana acaben entrant en menys del dos per cent de les operacions analitzades.

Entre els elements que valoren de l’empresa trobem el producte, el mercat, el pla de negoci realista i intel·ligible, les garanties, la complexitat del projecte, la predictibilitat de la generació de caixa (major en els sectors regulats que en el retail), el nivell de palanquejament sobre Ebitda (entre 2,5 i 7 vegades, segons sector), l’equip directiu, els accionistes i sobretot el pla de sortida.

L’empresa familiar té un horitzó temporal generacional. Per això, segons quin tipus de fons pot encaixar millor o pitjor. La qüestió no és només financera, sinó també d’alineament temporal i cultural.

Hi ha els que volen majoria del capital i els que no. N’hi ha més actius en el govern, i altres menys. No necessàriament han d’entrar en el capital, poden articular-se a través d’instruments com els préstecs participatius.

Bàsicament busquen empreses amb un benefici operatiu superior als dos milions d’euros. Fruit normalment d’una facturació pròxima als deu milions. Excepció són les empreses que compren per a incorporar a un projecte sectorial vertical de “build up” (consolidació sectorial), és a dir d’agregar empreses del mateix sector per a crear una més gran.

Els motius perquè una empresa familiar dona entrada a un fons alternatiu poden ser molt variats. Des de la sortida d’un soci, a la venda de l’empresa. Passant per finançament o acompanyament en un procés de creixement. I en alguns casos millorar la professionalització i estructura de govern. Els fons ja no són només una font de capital, poden ser uns socis estratègics incorporant visió externa en l’empresa familiar.

L’esmentada qüestió de la tresoreria sobrant pot tenir implicacions patrimonials i fiscals enormes. Una acumulació excessiva de liquiditat o inversions financeres dins de la societat operativa pot posar en risc el règim d’empresa familiar i obligar moltes vegades a separar activitat operativa, hòlding i inversions patrimonials.

L’empresa o família pot fixar-se en els fons d’inversió alternatius no per a obtenir finançament, sinó per a diversificar patrimoni. Pot haver-hi una concentració de risc en el negoci original que faci aconsellable crear un patrimoni empresarial multigeneracional diversificat. Aquí els fons alternatius poden aportar diversificació, aprenentatge i accés a oportunitats, però també introdueixen il·liquiditat complexitat i nous riscos de govern.

Com en el matrimoni, encertar amb la parella és essencial. En empresa familiar, triar un fons és decidir amb qui es comparteix part del futur de la companyia i, en molts casos, de la pròpia família. El finançament alternatiu pot enfortir a l’empresa familiar, però obliga a pensar no sols com a empresaris, sinó també com a gestors de patrimoni i de relacions de llarg termini.