La sortida a borsa d’una empresa familiar sol ocupar molt d’espai en la premsa, en part perquè els gabinets de comunicació s’activen per a captar inversors. Recents són els casos de Puig, o l’intent fallit de Europastry. Quan el que ocorre és la sortida del mercat borsari, amb sort la notícia ocupa un peu de pàgina, com en el cas actual de la companyia Occident, de la família Serra. Segons s’ha comunicat, la decisió “s’emmarca en el procés de simplificació corporativa dut a terme en l’anterior cicle estratègic 2022-24”.

Excloure’s de la cotització pot tenir diversos avantatges. La primera és la recuperació del ple control estratègic, amb major llibertat per a prendre decisions a llarg termini. Això pot ser especialment convenient des d’una perspectiva més patrimonial que financera: la primera és característica de moltes famílies empresàries; la segona, d’inversors amb horitzons temporals més curts.

Desapareix també la pressió del curt termini, al no haver de publicar resultats trimestrals ni justificar desviacions davant el mercat. Es redueixen —encara que no sempre de manera determinant— els costos de compliment normatiu, d’informació i d’assessorament extern, així com l’exposició mediàtica i el temps que l’alta direcció ha de dedicar a aquestes tasques. A això se suma una major confidencialitat de les qüestions de negoci i una menor probabilitat que eventuals conflictes familiars transcendeixin a l’àmbit públic.

El govern corporatiu pot dissenyar-se a mesura, sense la cotilla de la legislació específica de les societats cotitzades. A més, s’evita el risc d’Opes hostils, motiu pel qual en el seu moment Corporació de Guissona va optar per no sortir a bossa.

Però, com les monedes, l’exclusió de cotització té una altra cara: la dels inconvenients. La família perd liquiditat en les seves participacions i facilitat de sortida, la qual cosa pot crear o agreujar conflictes familiars. També pot reduir-se l’accés a determinades fonts de finançament extern. L’exclusió té costos econòmics i es perd la pressió externa que obliga a una informació rigorosa i a elevats estàndards de transparència.

L’empresa pot resultar menys atractiva per a determinats perfils directius, augmenta la dificultat d’obtenir valoracions objectives i comparables i, finalment, la volta al mercat sol ser complexa, costosa i poc freqüent.

Cotitzar en borsa no és una fi en si mateix, sinó un mitjà: aporta liquiditat als accionistes i rigor en el govern. La immensa majoria de les empreses familiars ni tan sols es plantegen cotitzar; el que sí que haurien de plantejar-se és si disposen del govern, la disciplina i la cohesió necessaris per a funcionar com les millor cotitzades, estiguin o no en el mercat.