VIUEN MENYS LES EMPRESES FAMILIARS? (Diari de Girona 28/1/23)

viven menos las empresas familiares

«Pare treballador, fill vividor, net captaire», «de res a res en tres generacions», «el pare la crea, el fill la manté i el net la peta» i altres dites similars són tan repetides que seguint el principi de Goebbels de què «una mentida mil vegades repetida es converteix en una veritat» corren el risc de convertir-se en una profecia autocomplida, que fa que més d’una família empresària tiri la tovallola de la continuïtat de l’empresa a la família abans d’hora..

És cert que només el 10% de les empreses familiar arriben a la tercera generació (IEF 2015), però és que la vida mitjana de les empreses del S&P 500 ha caigut de 61 anys al 1958 als 18 del 2010. Però segons un estudi de Josep Tapies (IESE 2005) sobre 2.254 empreses espanyoles amb facturació superior a 50 milions (57% familiars) , les familiars tenien una edat mitjana de 37 anys, contra els 31 de les no familiars. Segons un altre estudi, de Pilar Marques (Càtedra d’Empresa Familiar, Universitat de Girona) la mortalitat de les empreses familiars entre 2006 i 2016 va ser del 25% davant del 33% de les no familiars.

A més a més de viure més, resulta que les empreses familiars innoven més (EY-IE center for famílies in business), mereixen més confiança (Edelman Trust Barometer), i són de forma sostinguda més rendibles (Thomas Reuters, Credit Suisse Research) que les no familiars.

Un cop aclarit tot això, la majoria dels autors coincideixen en el fet que la principal causa de desaparició de les empreses familiars és deguda a la falta de planificació en el relleu. Segons Alberto Gimeno (ESADE 2010) el 30% de les empreses familiars no panifiques la successió, el 43% ho fan sense assessorament extern, i només ei 27% han consensuat el relleu amb assessorament extern.

El paper dels externs a la planificació del relleu és d’aportar metodologia, rigor i un punt de vista teòricament més objectiu; però les decisions corresponen a la propietat a través dels seus òrgans d’administració. L’extern fa com la llevadora al part: ajudar, en aquest cas a donar llarga vida a l’empresa familiar.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: