MORIRÀ EL NADAL? (Expansión 19/12/22)

L’assistència a l’església en global continua caient; però el Nadal sembla invulnerable; i cada cop té més seguidors, inclòs no cristians. Tothom celebra Nadal, però no tothom sap el que se celebra. El 25 de desembre no és la data real d’un naixement que va canviar la història de la humanitat. L’església va decidir celebrar el naixement de Crist aprofitant la festa pagana del solstici d’hivern, el 25 de desembre, en què els romans celebraven el «natalis solis invicti» (naixement d’un nou sol) dins de les Saturnals, en honor del deu de l’agricultura Saturn, en les que s’intercanviaven regals després del dia més curt de l’any.

A molts llocs el dia de Nadal era fins a mitjans del segle XIX un dia laborable. Charles Dickens li va donar un impuls amb «un comte de Nadal» (1843) i li va afegir unes notes de denúncia social. Els americans hi van afegir el Papa Noel (Santa Claus), transformant al Sant Nicolau que recollia per als necessitats; personatge que va contribuir a l’assentament de la Coca-Cola com a marca mundial. S’incorpora el germànic arbre oblidant el seu arrelament amb “l’arbre de la creu”, el que ajuda a treure-li pes religiós a la festivitat, convertint-la en una fantàstica oportunitat pel màrqueting. Relacionada està la tradició del tronc de Nadal, coneguda a Catalunya com «caga tió».

Fa somriure, per no dir llagrimer, veure que tants defensors acèrrims de la llengua i cultura catalana obliden que al seu origen està la religió cristiana (no podem oblidar a l’Abat Òliba) de la qual han abandonat la pràctica i creença. És important mantenir les tradicions culturals, com el «caga Tió», els pastorets», «el pessebre» i les nadales; però per aquells que creiem en el Déu cristià més important és participar en les celebracions comunitàries de la fe.

Després del Diumenge de Resurrecció, la festa més rellevant pels cristians és la de la celebració de Déu fet home. Creure en què una verge dona a llum a Déu fet home és tan difícil com en la resurrecció de Jesucrist; va contra la lògica de la ciència, però no contra la de la raó. De totes maneres car recordar que fe sense dubtes, dubtosa fe.

Depèn de cada un decidir com celebra Nadal, perquè la fe es proposa, però no s’imposa; això no vol dir que hagem de deixar l’educació en la fe de les properes generacions en mans de l’estat ni del lliure albir; igual que d’infants els hi donem aliment físic sense demanar-los si volen o no, cal fer-ho amb els espirituals. La família és el gresol dels valors i creences, si bé després són tamisats per influències externes com són l’escola i els amics.

Fa poc més d’un any la comissió d’igualtat de la UE va recomanar, sense èxit, que no es fes referència a Nadal ni es felicités per un esdeveniment que recorda el naixement de Crist, sinó que simplement es parlés de dies de festa, de vacances o de l’any nou. L’argumentació és que a Europa hi ha gent d’altres religions que es podrien molestar. Cada cop hi ha més intents de control ideològic en línia laïcista.

Bon Nadal i Feliç any nou a tothom!!

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: