PROPIETAT, GOVER I DIRECCIÓ (Ejecutivos febrer 22)

Un dels dimonis que ataca a la família empresària, i que escurça la vida de l’empresa familiar és el de la confusió. Es presenta de diferents formes; una és la de confusió entre propietat, govern i direcció. Als inicis de l’empresa és habitual i lògica la confusió en el fundador que amb facilitat juga diferents rols; però a mesura que passen les generacions convé diferenciar-les, ja que augmenta la possibilitat de no coincidència a les mateixes persones. Tant la direcció com el govern es poden subcontractar, però la propietat no.

La propietat té dret a decidir qui governa, aprova els comptes anuals i decideix el repartiment de beneficis, entre altres coses. L’accionista exerceix el seu poder a la junta general, i només respon amb el valor de les seves accions. La propietat no dona dret a fer el que és volguí. El fet de ser accionista d’una empresa de transport, per exemple, no habilita per conduir un tràiler.

El govern formula els comptes anuals, aprova i controla l’estratègia, anomena i controla a la direcció. Els seus integrants poden respondre solidàriament per omissió en el seu deure de vigilància d’un ordenat empresari. Ha de defensar els interessos de tots els accionistes.

La direcció és qui proposa i executa l’estratègia, gestionant el dia a dia de l’empresa. Per exemple el govern pot decidir si s’amplia o redueix la plantilla; la direcció a quines persones són contractades o acomiades.

A mesura que creixen l’empresa i la família empresària convé reduir la coincidència de persones als òrgans de govern i a la direcció, per tal de facilitar el control d’aquesta.

Els òrgans de govern d’una societat poden ser administradors (únic, solidaris o mancomunats) o consell d’administració. Qualsevol dels solidaris pot actuar en nom i amb responsabilitat de tots. Els mancomunats han d’actuar de forma conjunta, tots o part (per exemple dos de tres). Hi ha la possibilitat de ser solidaris per determinades decisions i mancomunats per unes altres.

El consell d’administració és un òrgan col·legiat en el qual tots els seus integrants són responsables solidaris, a menys que facin constar en l’acta de la reunió el seu vot en contra. Pot actuar com a tal òrgan col·legiat, el que és bastant ineficaç en una societat operativa, o mitjançant consellers delegats (un a varis, mancomunats o solidaris). No s’ha de confondre la figura mercantil del consell d’administració amb el consell assessor ni amb el comitè de direcció. El consell assessor és un òrgan de consulta per la presa de decisions per part del govern de l’empresa. El comitè de direcció és un òrgan executiu, format per directius de l’empresa, per la presa i coordinació de decisions operatives.

Per tal d’augmentar la durada de les empreses familiars és convenient professionalitzar el funcionament dels seus òrgans de govern i direcció. Això no vol dir que els seus integrants no puguin ser familiars, si bé la presència d’externs independents ajuda a professionalitzar el seu funcionament, i d’aquesta forma evitar que siguin òrgans decoratius. No és el mateix un consell format pels pares, germans i cosins que per externs independents.

Uns dels requisits per funcionament professional és ordre de dia i documentació prèvia i adequada en quantitat i qualitat; i a més a més actes dels acords i memoràndums de les posicions expressades.

Potser ajuda a tenir les coses clares l’exemple clàssic de diferenciar entre els propietaris d’una companyia aèria, els pilots dels avions i els controladors aeris.
També s’ha d’evitar la confusió entre els òrgans empresarials i els familiars. No és el mateix el consell d’administració que la sobre taula del dinar familiar del diumenge.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: