El general Custer va morir amb les botes posades, junt amb el 7e de cavalleria. Alguns empresaris familiars decideixen passar a la història de la mateixa forma, amb la seva empresa. Potser com a propietaris tenen tot el dret a estar fins a l’últim moment al peu del canó; però han de valorar les conseqüències de la seva decisió pel que fa a la continuïtat del negoci familiar. Conseqüències per a la continuïtat de l’empresa i pel patrimoni familiar. Als continuadors se’ls hi pot passar l’arròs, com al príncep Carles d’Anglaterra, es pot marxar o frustrar si es queda.
Morir amb les botes posades és més freqüent amb els fundadors. La seva implicació emocional amb l’empresa és més elevada, «l’han parit» i l’han fet creixeré; és la seva filla, i potser la més estimada. A més a més, és molt possible que siguin trabacolics, és a dir que estiguin acostumats a treballar de sol a sol, de dilluns a diumenge; i que no tinguin activitats alternatives que realment els omplin. En realitat, el que per altres seria feina per ells es plaer. Recordo un dels meus clients, com a conseller de famílies empresàries, que va dir que estava jubilat i els seus fills portaven el negoci, i va resultar que estava més hores i amb més papers que ells.
A vegades es decideix morir amb les botes posades argumentant que els continuadors no estan preparats, per por a perdre el patrimoni, sentir-se en plena forma o por a les conseqüències familiars de deixar-ho ja. La majoria d’empreses familiars no tenen establerta edat de jubilació real dels familiars i no han dissenyat plans de relleu.
Per no morir amb les botes posades és convenients tenir preparada amb antelació resposta a dues preguntes clau: de què viure ai em jubilo, i que faré? La família pot ajudar a respondre-les si vol facilitar el relleu. Les capacitats organitzatives i executives d’un empresari poden tenir un gran potencial d’aprofitament en projectes socials, per exemple. També hi ha empresaris que són capaços de deixar l’empresa per iniciar una nova, a vegades iniciant una autèntica cursa amb els seus descendents. Convé dissenyar un pla de relleu amb fites i calendari, per poder controlar la seva execució.
Una de les característiques definitòries d’una empresa familiar és la vocació de continuïtat de la propietat en mans de la família. Això requereix capacitat i interès per part dels continuadors per fer-se càrrec del negoci en l’àmbit de direcció, govern o propietat; i valentia i generositat dels predecessors. Valentia perquè poden haver-hi decisions familiarment difícils, i generositat per fer un pas al costat al moment oportú.
Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials:


