La importància de les empreses familiars com generadores de riquesa (60% PIB) i llocs de treball (70% dels privats) és la causa de l’especial regulació a efectes del impost de patrimoni (exempció) i successions (reducció de la base imposable). Aquesta protecció obeeix a la recomanació de la Comissió de la Comunitat Europea 94/1069, en la que instava als estan membres a adoptar les mesures fiscals adequades per facilitar la successió de l’empresa familiar.
Amb ocasió de la recent modificació, aprofitant la llei de pressupostos, de dits impostos a Catalunya, la senyora Natàlia Caba i Serra, Directora General de Tribut i Jocs de la Generalitat de Catalunya, va fer una conferencia al Il·lustre Col·legit d’Advocats de Barcelona el 8 de juny. En ella va recordar i recolzar la proposta 56 del informe Lagares de 2014 en el que al apart “d” es diu que “s’entendrà com empresa familiar… aquela en la que més del 50% de la propietat estigui en mans de familiar de primer i segon grau del causant”. A l’actualitat el requisit es el 20%.
A mesura que passen les generacions augmenta el nombre de socis i amb això es va diluint el capital i allunyant el parentiu. Aplicar la recomanació por ser un cop mortal per la ja difícil situació de moltes. Imaginem una empresa familiar formada per cosins. El grau de parentiu es de quatre graus, per el que ja no formen entre ells un grup fiscal; aquest està format com màxim per germans (segon grau). Si el fundador reparteix la propietat entre els seus tres descendents a parts iguals, els fills d’aquests deixaran de ser empresa familiar. No tindran exempció al impost de patrimoni, on existeixi, ni en l’eventual impost de grans fortunes proposat per el vicepresident del govern. I els seus descendents no gaudiran de reducció a la base imposable del de successions.
Es importat que tot-hom consciencií de forma constant als nostres polítics de la importància de facilitar la continuïtat de les empreses familiars. Perquè els polítics son els que fan les lleis; i en la majoria dels casos no han treballat a l’empresa privada, i encara menys han sigut gestos d’una, per el que solen estar bastant allunyats de la seva realitat.
Es pot caure fàcilment en la temptació de pensat que tot això no son mes que bajanades. Però solem queixar-nos quan les lleis ja s’han aprovat en lloc d’actuar de forma preventiva. L’existència d’organitzacions com l’Institut d’Empresa Familiar i les seves agrupacions territorials, no han de servir d’excusa per una pressió constant a nivell individual per tots els mitjans legals. La urgència d’atendre al dia a dia del negoci tampoc es pot utilitzar per posposar dita acció. La defensa de l’empresa familiar ha de figurar al decàleg de tots els empresaris.
Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials:


