CAPITULACIONS MATRIMONIALS I EMPRESA FAMILIAR (La Vanguardia 4/2/18)

PUBLICAT LA VANGUARDIA 4/2/18      

«Fer una braguetada», es col·loquialment es diu al prendre noces amb intenció de millorar econòmica o socialment.  Hi ha un acudit segons el que “quan li van demanar si es casava per interès, va contestar que no, que ho feia per el capital”. Diuen que “els diners no donen la felicitat però ajuden”. Voler casar-se per diners es un mal assumpte, a més a més la “il·lusió” es pot veure trencada per el Protocol Familiar.
Un dels temes del protocol familiar sol ser el de la incorporació de anomenats afegits (parents polítics, no de sang) a la propietat o al treball a la empresa familiar. Per el que fa referencia a la propietat, es comú establir la necessitat de atorgar capitulacions matrimonials per tal de evitar que les accions acabin en ma dels no sanguinis. Imaginem que la persona que s’afegeix porta el que es diu motxilla. Que passa si el accionista familiar de sang mort abans, sense fills comuns? aniran las accions al supervivent i desprès als seus fills no comuns?
I que passa amb la representació dels fills comuns en cas de mort del progenitor de sang? Els pot representar el cònjuge polític? I un tercer no familiar?
Excloure als afegits de la propietat de l’empresa no vol dir eliminar els seus drets successoris, caldrà compensar-los per el valor de la participació a l’empresa que els hi correspondria.
Las capitulacions matrimonials son un contracte que ordena las relacions econòmiques del matrimoni i la seva dissolució, que pot ser molt conflictiva sobre tot si hi ha segones núpcies a la vista. Quan és comença la vida en comú el normal és estar sota una atmosfera en la que plantejar segons que pot trencar el encantament. Pogué argumentar que es fa per imposició de una norma escrita com es el protocol familiar pot ajudar.
Per un altre costat la creixent forma de unions, i el creixent nombre de separacions (105.00 Espanya 2016) i segones unions fan molt convenient establir regulacions respecte als règims econòmic-matrimonials i successoris per tal d’evitar que els eventuals conflictes personals afectin a l’empresa. Aquet es un dels principal problemes als que ha de fer front la continuïtat de la empresa familiar.
Las unions estables també necessiten «capitulacions». Els dos anys de convivència creen drets successoris. No es sol ser conscient de las implicacions econòmiques i patrimonials del fet de conviure amb un altre persona. Es fonamental educar als fills en aquest sentit.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: