2021, l’any del Blackjack (Viaempresa 4/1/21)

El 21 és el nombre màgic del Blackjack. Tindrà altes incerteses molt lligades al binomi pandèmia-vacuna. Després d’una caiguda del 12% del PIB s’espera una recuperació del 7% depenent en gran part dels 140.000 milions d’euros europeus; la majoria lligats a projectes d’energia renovable, digitalització i canvi climàtic.

Quan estàvem oblidant la Gran Recessió, hem entrat al Gran Tancament. S’ha reduït la classe mitjana i ha augmentat de la gent sense recursos. Han canviat tendències ja existents que en condicions normals haguessin necessitat una dècada, en hàbits de compra, mitjans de pagament o comunicació digital. Els ICO i els ERTOs amaguen la dimensió real de la crisi econòmica; s’ha ajornat la necessitat de presentar concurs de creditors; el nombre d’empreses zombi s’ha disparat. Que hem après? Que som vulnerables, els cignes negres existeixen, i el món no s’acaba. Hem hagut de canviar moltes coses com a persones i com a empreses.

En què es diferenciaran el món pre i post covid? Quines són les oportunitats que se’ns obren? Hi haurà grans temes globals com l’aterratge de Joe Biden als EEUU i el seu efecte sobre la guerra comercial amb la Xina, per exemple. El deute públic s’acostarà al 200% del PIB (que passarà quan pugin els tipus d’interès?). Com afectaran aquestes i altres qüestions a la nostra empresa en concret? Com sempre, la resposta és: “depèn” del sector, tresoreria i de “les ganes”.

Potser ens hem de fer preguntes més concretes com: quin futur tenen els immobles comercials i d’oficines? Quan tornarà el turisme (12% PIB d’Espanya) a nivells normals? El MWC, les olimpíades, la cimera del clima… s’han ajornat; se celebraran al 21? Com afecta el teletreball al nostre negoci pel que fa a clients, col·laboradors? Hi haurà migració de ciutats a l’extraradi? Quantes coses tornaran a ser realment com abans? Una crisi conjuntural de llarga duració pot generar canvis estructurals.

Val la pena planificar el 2021? Amb prou feines, el 8% dels objectius pel nou any s’assoleixen; per massa ambiciosos o nombrosos, però principalment per incapacitat de canviar l’actuació. Tots hem escoltat coses com que “el futur no el podem endevinar, però podem ajudar a construir-lo; va començar ahir”. El futur mai es com el passat, però als negocis sempre es compleix la paradoxa del Gatopardo “tot ha de canviar perquè res canvi”: s’haurà de tenir una oferta diferencial que satisfaci als clients, amb rendibilitat; pel que caldran col·laboradors implicats. “Si planifiques veurem, si no planifiques caguem”.

Potser ens podem plantejar amb quines altres empreses podem sumar forces? Amb competidors? Que faríem si partíssim de zero? Què opinen les noves generacions?

La covid està sent el més similar a una bomba de neutrons, acaba amb les empreses deixant els actius intactes. Oportunitats pels que tinguin diners o crèdit, i ganes de seure a la taula de Blackjack.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *