RENDICIÓ O RECONCILICIÓ? (Expansión 8/4/24)

El pròxim 12M tenim eleccions autonòmiques, l’escenari no convida a l’optimisme. Sembla que probablement no hi ha majories estables que permetin realitzar les reformes que ens permetin reduir la distància de progrés i benestar respecte a Europa o previndré la pròxima sequera, i la culpa no serà de Madrid. Entre els diversos escenaris finals tenim un nou tripartit d’esquerra del PSC amb Comuns i ERC (liderat per Salvador Illa?) o un tripartit independista amb Junts, ERC i CUP (liderat per Carles Puigdemont?).

Com afectarà qualsevol d’aquests escenaris al govern central i la governabilitat del país? Potser arribarem al final de la legislatura amb els pressupostos de 2023, però no crec que es conformi cap majoria suficient perquè triomfi una moció de confiança del PP, a menys que al pròxim govern de Vitòria estigui HB.

És probable que el President pròfug superi en vots a l’actual MHP, i convé recordar que s’ha jactat «d’haver arrossegat a l’Estat espanyol» a pactar amb ell a canvi dels vots de la investidura, i de dir que «si l’amnistia ha sigut possible, el referèndum també». La seva campanya pot mobilitzar a molts decebuts amb l’enganyifa del procés. El PSC tracta de vendre l’amnistia com un acte de generositat i fortalesa per la reconciliació quan ha sigut un vulgar mercadeig de vots legítim però immoral. És cert que Catalunya s’ha pacificat, però potser ho ha fet en bona part pel 155 –recolzat amb sentit d’estat pel PSC- i perquè molts amics i famílies s’han deixat de parlar o ja no ho fan de política.

Sembla que com els rucs a la sínia tornem al principi: proposta de pacte fiscal a la basca, molt desitjable, però quasi impossible donat que el pes de Catalunya a l’Estat és molt més alt que els bascos i navarresos. A mi també m’agradaria un major equilibri de la balança fiscal de Barcelona amb la resta de Catalunya, del meu barri de Sarrià amb la resta de Barcelona i de la meva família. Convé recordar que els impostos no els paguen els territoris sinó les persones. Potser el següent pas serà tornar a les il·legals lleis de desconnexió saltant-se tota legitimitat democràtica, per de victòria en victòria avançar fins a la derrota final. Potser en Josep Pla diria «i tot això qui ho paga?».

El camí de la reconciliació podria serà fer un «Collboni», és a dir que Salvador Illa sigui President de la Generalitat amb el recolzament de Comuns i PP. O tornarem a votar?

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: