A principis de 2022 em vaig reunir per separat amb Miquel Agustí Torres Riera (1941) i amb el seu fill Miquel Torres Maczassek (1974) per conèixer de primera mà l’història i el futur de la seva empresa familiar. En aquell moment el pare era el president i el fill el director general des de 2012.
Miquel Agustí em va dir respecte a la seva marxa de l’empresa l’any 1981 que “l’any sabàtic passa molt a les famílies per discussions; va arribar un punt en el qual vàrem decidir que el millor era marxar”. En tornar s’havia anomenat un nou director general, que va estar fins a la mort del pare. Tenia clar que havia de prendre paciència, “més que imposar res, havia d’esperar que el pare entengués; de vegades em costava molt”.
El fill va dir “”No és tan fàcil el canvi generacional quan el predecessor ha estat tota la vida prenent les decisions; però el pare per l’experiència amb l’avi ha sigut més intel·ligent i deixat que jo comencés a portar més departaments; combinem l’experiència i les ganes de canviar. Intentem no trepitjar-nos massa; quan demana informació als directius procura no donar-los instruccions. S’aguanta i espera a la reunió setmanal que tenim. I treu un munt de paperets. És molt important que se sàpiga que hi ha unitat de direcció”.
Al octubre del 2023 es va anunciar que l’octogenari pare assumia la direcció general, menters se cercava un extern per substituir al fill que iniciava un procés de formació per assolir la presidència passat la tardor del 2024.
A l’octubre de 2024 va ser notícia que el fill apareixia com a administrador únic d’una empresa tèxtil “projecte personal de la seva dona”. Al desembre el pare va dir a Trinitat Gilbert (Diari Ara) respecte a la seva jubilació “deia aquest any, però serà a principis del vinent, perquè tinc cites ineludibles. Del que no puc plegar és del consell d’administració ni del consell de família. El meu fill Miquel, durant tot aquest any que no ha estat a l’empresa, s’ha avançat a la història. M’ha fet entendre que havíem de fer un pas endavant”. A la pregunta de si el fill tornaria com a director general va respondre “jo no he dit això. L’any que jo vaig passar lluny de l’empresa familiar, el 1982, vaig tornar amb noves idees, com la de les varietats ancestrals. Vaig marxar perquè tenia diferències amb el meu pare, i ell i jo també n’hem tingut com a bon pare i fill que som. L’any que el meu fill Miquel ha estat fora de l’empresa, l’ha portat també a pensar en noves idees, que just la setmana vinent m’exposarà. Em dirà com hem d’afrontar el futur perquè no ens passi com a la Ford, i pensarem en un projecte paral·lel a Torres”.
Aquest mes de juny Miquel Agustí ha dit respecte a retirar-se que “bé, és un procés progressiu. Ara vinc a treballar al matí i les tardes acostumo a ser a casa. Tinc tres fills, Anna, Mireia i Miquel. En aquests moments, la Mireia està assumint més responsabilitats en la companyia. Amb en Miquel continuem parlant cada dia i veient la manera que es reincorpori després del període que ha passat fora. L’Anna és metgessa, no està implicada en el negoci, però forma part del consell familiar. Família Torres, continuarem com a empresa familiar sí Déu vol.”
La setmana passada s’ha comunicat que el nou director general serà a partir del 1 de setembre Fabrica Ducceschi; reportant al consell d’administració (sense formar part del mateix) presidint per Miquel Agustí (83).
Aquest relat planteja qüestions com: Estem davant d’un monarca que es resisteix a deixar el poder? S’estava aplicant la llei sàlica en favor del benjamí? Feia falta un any de formació pel càrrec de president del consell?
Tot això ens recorda que el relleu generacional a l’empresa familiar pot no ser una cosa senzilla. Convé diferenciar entre rellu a la propietat, al govern i a la direcció, Pot fer falta flexibilitat perquè els esdeveniments potser no són els inicialment previstos. No és un tema merament funcional, també estan presents les emocions. El respecte a la generació anterior ha de lluitar amb la necessitat d’autoafirmació. Els anys “sabàtics” poden obrir la ment i aclarir les coses.
