Una de les espases de Dàmocles que pengen sobre la continuïtat de l’empresa familiar és la fiscalitat. Arran de la directiva 94/1096 de la UE les empreses familiars gaudeixen d’una especial protecció fiscal. Per a això ha de complir una sèrie de requisits, entre els quals està un determinat pes en la propietat. Del 5% a títol individual, o 20% en grup familiar d’ascendents, descendents, cònjuge o col·laterals fins a segon grau (germans …) i que la família exerceixi funcions directives efectives.
L’administració tributària exigia que les funcions directives les exercís un accionista familiar del grup, fins que en el 2016 el Tribunal Suprem va obrir la porta al fet que fos un familiar del cercle de parentiu, sense necessitat que fos accionista.
En la resolució vinculant V23390-2, publicada a la fi de 2023, la Direcció General de Tributs torna al criteri restrictiu no permetent la protecció fiscal d’empresa familiar (exempció en l’impost de patrimoni i possible reducció del 95% de la base impossible en el de successions i donacions) en el cas que les funcions de direcció no es compleixin en el cercle de propietat. Així doncs, el progenitor jubilat propietari del 100% de les accions no podrà acollir-se als beneficis fiscals en el supòsit bastant habitual que qui porta la direcció és el seu descendent no propietari.
Els assessors fiscals que recomano a les meves famílies empresàries clients sempre els han aconsellat que malgrat les sentències del suprem el directiu familiar foss propietari, i que no ho fos de simplement una acció; ja que, encara que això formalment seria suficient per a ser considerat accionista podria incórrer en frau de llei.
Temes relacionats amb l’exercici de les funcions directives és, en primer lloc, que aquest exercici estigui formalment justificat. Encara que una sentència del Tribunal Suprem de data 18/01/16 estableix que basta “quan s’exerceixen materialment funcions d’administrador, amb independència de la denominació del càrrec, de la previsió estatutària i del vincle amb la societat; cal evitar caure en formalismes”, la inspecció no sol estar molt d’acord. En segon lloc, que la retribució per aquestes funcions ha de representar més del 50% dels ingressos nets pel treball, professionals o empresarials.
Cal tenir en compte que aquesta consulta vinculant és de l’agència tributària estatal i que la gestió dels impostos de patrimoni, successions i donacions està cedida a les comunitats autònomes, per la qual cosa els criteris d’aquestes poden ser divergents. A més, noves sentències del Tribunal Suprem poden tornar a central la qüestió.
Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, recordar que Espanya és l’únic país de la Unió Europea on existeix l’impost de patrimoni, i que alguns dels socis de l’actual govern són partidaris d’augmentar el requisit de percentatge de propietat del grup familiar al 40%. Això augmenta de manera abismal la dificultat de compliment i per tant la continuïtat de les empreses familiars, ja que amb cada generació augmenta la dilució del capital i del grau de parentiu. Conec alguna família empresària que ja ha traspassat la propietat, garantint-se ingressos, en previsió al fet que l’escenari fiscal empitjori.
En definitiva, que una vegada més convé revisar el compliment estricte de tots els requisits per a la consideració fiscal com a empresa familiar. No prengui vostè cap decisió sobre la base d’aquestes reflexions, més enllà de decidir consultar al seu assessor fiscal.
