En el 2000 Mayi, després d’estudiar enginyeria en disseny industrial i, seguint el consell dels seus pares que el millor era treballar en l’entorn familiar, s’incorpora amb el primer catàleg i un augment de vendes del 50% en el 2000. En 2002 Jordi va dir al seu pare que ja no es pujava més a un furgó. Comencen a distribuir amb marca pròpia, Mator, generadors d’aire calent i màquines de neteja. Creen tendes de “Màquines i Màquines” de lloguer de maquinària. Els preocupa ser escombrats del mercat per grans multinacionals. Juanjo va fer un MBA i Jordi màster en màrqueting.
En 2004 Van obrir delegació a Madrid, amb Ana Lis al capdavant, acompanyada del seu nuvi, d’un cosí com a comercial i un oncle en muntatge. En 2007 el ja matrimoni va tornar a la nova seu, en Vilasar de Dalt (Barcelona). Es va iniciar la línia de negoci de grups electrògens. Es va decidir concentrar tot en unes noves instal·lacions, però la Gran Depressió va paralitzar el projecte fins a 2019. La van superar gràcies a la diversificació; en 2009 van entrar en el negoci de fred industrial. Sense èxit van intentar entrar en el negoci de màrqueting olfactori i en el de bicicletes urbanes amb un tricicle elèctric. En 2010 obren delegacions a Sevilla I València, i entren en el negoci de bombament d’aigua.
Com preferien fer més hores que delegar ells mateixos portaven la comptabilitat. En 2009 una inspecció fiscal acaba en una sanció de 1,2 milions, que posa en dubte la continuïtat de l’empresa. No va haver-hi cap retret dins de la família.
Per a millorar la comunicació familiar van contractar els serveis d’un coach.
En 2012 José mor per un virus de quiròfan en una operació de baix risc. Obren seu a Bilbao. Jordi diu “som la llet, però ningú ho sap”; dissenya un pla de comunicació basat en el fet que Juanjo es visibilitzi en totes les associacions sectorials amb clients. En 2014 entren en el negoci d’il·luminació i alta pressió. En 2015 obren delegació al Marroc i en 2017 a Múrcia; han de tancar tots dos.
En 2019 mor Juana. La seva obsessió havia estat que els descendents estudiessin, i que “els mesos cauen com l’aigua”. Amb 43 anys, quan Juanjo es va fer càrrec de l’administració, va estudiar Graduat Social i després Dret.
Jaime després d’estudiar arquitectura acaba de planificador urbanístic a l’Aràbia Saudita. No rep accions de les empreses operatives ja que segueixen el principi de “l’empresa per al qual la treballa”.
Amb la covid 19 la facturació va caure un 32% havent de reduir plantilla a 45 persones. El subministrament a hospitals de campanya i morgues provisionals va mantenir part de l’activitat. Van tenir present el consell del seu pare: “és igual que plogui, neu o plogui a semalades; si has quedat a una hora amb el client has de ser al lloc”.
En 2022 pensant en el futur comencen a incorporar directius no familiars; però no són capaços de posar-se d’acord a planificar la relació futura de la família i l’empresa. Tracten de traspassar als continuadors els valors dels fundadors, però no és clar com s’entendran els onze membres de la tercera generació. No tenen acordat el pacte de sortida de socis ni el de repartiment de beneficis.
El grup de TST en 2024 ha facturat 15 milions, un EBITDA de 4,5 i 132 empleats.
Aquest segon capítol ajuda a reflexionar sobre la necessitat de saber delegar, la importància de la comunicació i la conveniència de diversificació.



