“Empreses amb ànima” ha estat el leitmotiv de la XXI Jornada de COMERTIA, l’Associació Catalana d’Empreses Familiars de Retail, que agrupa 58 empreses amb una facturació agregada de més de quatre mil milions d’euros. Hi ha hagut tres ponents, no polítics, externs: Alfons Cornella (consultor), Ona Carbonell (medallista olímpica) i Mariano Alonso Puig (conferenciant); i tres interns: David Sánchez (Dormity), Anna Sorli (Sorli) i Joan Font (Bon Preu). Aquestes són les meves notes i reflexions de la jornada, confiant que siguin d’interès.
L’escenari macroeconòmic per al 2024 és positiu, encara que menys que el del 23. La nova llei de comerç i equipaments comercials de la Generalitat de Catalunya tractarà d’equipar la competència entre en línia i físic, igual que la taxa “Amazon” de l’Ajuntament de Barcelona. El comerç físic determina el model de ciutat; és important que el capital i el centre de decisió siguin del territori.
L’administració ha d’entendre als empresaris (no som delinqüents potencials), ha de guanyar agilitat (una llicència no pot trigar fins a deu anys) i establir una fiscalitat amb visió de futur (no cal matar a la gallina dels ous d’or).
És hora d’atrevir-se a ser revolucionaris: explorar més enllà del negoci actual, detectar anomalies en el mercat, usar sensors per a detectar oportunitats, barrejar creativitat i analítica. Cal experimentar; també en les empreses tradicionals. Per a això és essencial el tipus de persones que formen els equips i la seva implicació (cal fer-los sentir lo importants que són); i considerar una queixa com un regal.
L’èxit és qüestió de mentalitat. No hi ha dies de festa per a qui vol ser el millor. No hi ha certitud, el fracàs és el camí de l’èxit. “Els bons es queixen, els millors s’adapten”. Cal convertir les adversitats en fortaleses. Cal compartir els errors; la diferència entre un error i un fracàs és l’aprenentatge. La persona més influent és un mateix.
L’ànima es demostra amb els fets. És la il·lusió compartida, l’enamorament pel projecte, els valors que identifiquen a l’empresa i que són compartits pel seu equip. “L’essencial és invisible als ulls” (Antoine de Saint-Euxpéry). “Quan algú es compromet de veritat la providència també ho fa” (Goethe). L’actitud i els valors són el que corba la realitat.
Jo afegiria que les famílies propietàries amb l’ànima de les empreses familiars; les que transmeten de generació en generació els valors dels fundadors, començant per l’emprenedoria, el respecte a les persones i el retorn a la societat.



