EMPRESA I EMPRENEDORIA (Diari de Girona 9/11/23)

El passat dia 5 vaig assistir al VI Congrés d’Empresa i Emprenedoria Altamar, a Sant Antoni de Calonge. L’avanç de data respecte a anys anteriors i l’allargament de la temporada turística potser no han ajudat a l’afluència. Com que hi havia sessions paral·leles i no gaudeixo del do de la ubiqüitat vaig escollir assistir a les de David Caselles, Adrià Geli, Miquel Pino, Neus Ferrer i Lluís Coromina, aquest últim per donar suport a qui lidera l’empresa familiar creada pel meu avi matern: Farinera Coromina.

Anar a reunions i congressos consumeix temps, però es pot fer «networking» (construir relacions), i escoltar alguna cosa nova o almenys recordar d’oblidades. Segur que cada assistent va prendre unes notes diferents en funció de la seva història i interessos. En aquest article comparteixo les meves, des d’una perspectiva d’empresa familiar; perquè la majoria ho són, i també en la fase d’emprenedoria, ja que una de les famoses 3F (family, friends % fools) que la solen finançar i donar suport és la família.

El primer repte d’una empresa és que sigui sostenible: que permeti viure d’ella als que hi treballen, el segon és que pugui créixer. Un repte important és saber gestionar les relacions entre els socis, els egos poden tenir molt de pes.

Els emprenedors (i empresaris) han de tenir la capacitat i generositat d’entendre que ells són l’espurna, que el foc ve de l’equip. De la història el que es recorda és el bo, el dolent s’oblida (o oculta). Hi ha una gran diferència entre tenir una idea i executar-la de forma correcta.

El relleu pot ser traumàtic, requereix humilitat i generositat; s’ha de deixar espai. Externalitzar la direcció de l’empresa pot fer molta por. S’ha de reconèixer quan s’ha deixat d’aportar. S’ha de liderar des de l’exemple.

Vendre l’empresa és com vendre l’ànima al diable. Hi ha més gent que plora per no haver venut l’empresa a temps, que per haver-la venut. Igual que l’empresa, s’ha de gestionar la unitat familiar, cal dedicar espai i temps.

L’esport té moltes similituds amb ser empresari. Requereix determinació, treball en equip, presa de decisions sota pressió, capacitat de lideratge, autoconeixement, comunicació efectiva, resolució de problemes, mentalitat guanyadora, enfocament vers a la meta, planificació, estratègia, gestió del temps, resiliència, mentors, relacions i celebrar els petits èxits.

Claus per la continuïtat de l’empresa familiar: esforç, constància, passió, visió a llarg termini, momentum, equip, resultats, saber diferenciar propietat i família, voluntat (assegurar-se que el destí val la pena) i capacitat, saber superar el fre de la tradició. Principals problemes al relleu generacional: convivència (respecte als predecessors i confiança en els continuadors), comunicació amb diferents punts de vista, gestió de les crisis. Per ser empresari familiar cal visió estratègica a llarg termini, flexibilitat i bona gestió financera, escoltar molt, delegar.

L’empresa no és una línia recta, és una muntanya russa. Cal mentalitat empresarial, viabilitat econòmica, estratègia, objectius, planificació i acció. Cada empresa és un món. Cal tenir poca por al fracàs, i aprendre d’ells. A més a més de la rendibilitat cal mirar la liquiditat. El recomanable és invertir amb diversificació i prestant atenció a fer-ho per amistat o familiaritat (el negoci pot fer fallida). La felicitat de la família també és un objectiu de l’empresa familiar.

Tenint en compte que el país necessita empresaris i emprenedors em pregunto, perquè l’assistència a aquesta jornada no és una activitat de les escoles properes?

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: