El poder de les minories a les juntes generals (Activos 22/6/24)

Estem al mes de juny, en el que se celebren la majoria de les juntes generals ordinàries de les societats de capital; perquè han d’aprovar-se (o no) els comptes anuals, l’aplicació de resultats i la gestió social en el termini màxim de sis mesos des de la finalització de l’exercici social, que sol ser el 31 de desembre.
És oportú recordar que la Junta d’accionistes és qui nomena i destitueix als integrants de l’òrgan d’administració; és a dir dels administradors únics, solidaris o mancomunats i dels consellers en cas d’existir consell d’administració.
Hi ha accionistes que es pensen que tot el decideix la majoria, oblidant que les minories també tenen drets, en funció dels que estableix la llei, els estatuts i del seu percentatge de participació. Tots tenen dret d’informació, accés a documentació, assistència a la junta (a les SA es pot establir un percentatge mínim), demanar nomenament o revocació d’auditors si són necessaris, participació en beneficis (recordem l’obligació del 348 bis LSC) i patrimoni de liquidació, igualtat de tracte, instar l’acció de responsabilitat social i demanar la separació de la societat en determinades circumstàncies, entre d’altres.

Amb l’1% poden demanar assistència de notari a la SL (5% a les SA), i impugnar determinats acords socials o del consell d’administració. Amb el 5%, demanar nomenament d’auditori encara que no sigui obligatori, exercí acció de responsabilitat contra els administradors, demanar convocatòria de Junta i inclusió de punts a l’ordre del dia, entre d’altres. Amb un 20% poden demanar la intervenció del Govern en una SA; amb el 25% dret d’informació reforçat i constitució de junta ordinària vàlidament convocada entre d’altres. La minoria pot demanar el nomenament d’un segon interventor de l’acta.

A part convé recordar que la junta és l’òrgan de representació de la propietat, i aquesta té en les empreses familiars cinc drets inalienables: decidir quin paper vol tenir la família a l’empresa: treball, direcció, govern o simple inversió; el que pot venir influenciat per les mides d’empresa i família. Quina estructura de govern vol tenir: administradors o consell?, de familiars o externalitzat? Quina estratègia de comunicació bidireccional vol establir entre l’empresa i la família. Quina estratègia de negoci es vol tenir entre les opcions de rendibilitat, seguretat i liquiditat. La direcció pot proposar l’estratègia i el govern aprovar-la, però és en definitiva la propietat qui té la darrera paraula. I finalment és la propietat la que decideix com es vol planificar el relleu.

Convé que tots els socis assisteixin a la Junta General, i que ho facin sent conscients dels drets de tothom, i havent analitzat la informació relativa als acords a prendre, amb l’assessorament adequat en cas que excedeixin als seus coneixements. Aprofitem per recordar que, deixant a part terminis legals, la informació ha d’enviar-se en quantitat i qualitat adequada i amb antelació suficient. Sense una junta formada per propietaris responsables, és a dir capacitats i interessats, és difícil que l’empresa assoleixi el grau de professionalització requisit imprescindible -però no suficient- per sobreviure en un entorn empresarial tan ràpidament canviant com l’actual.

Les societats cotitzades tenen uns plans de comunicació amb els accionistes entre Junta i Junta, per tal que continuïn interessats a mantenir-se. A les familiars no cotitzades (la majoria) com que la sortida no és fàcil se sol oblidar amb facilitat la necessitat de cuidar la implicació dels accionistes allunyats del dia a dia del negoci. Amb facilitat és dona per suposada i garantida la voluntat de continuïtat dels accionistes familiars.

Una qüestió que plantejo a les meves famílies empresàries clients és quina previsió tenen respecte a la representació de menors a la junta general en cas que esdevinguin propietaris. Si no hi ha previsió la llei estableix queen cas de falta del progenitor de sang la representació dels menors correspon a l’altre. Això no és per se bo ni dolent, però convé tenir-ho en compte i recordar que avui en dia un de cada tres parelles acaben separades.

En primera generació sol haver-hi una confusió d’òrgans de propietat, govern i direcció, ja que el fundador sol ser un «tres en un»; però a mesura que passen les generacions és convenient que estiguin separats i que els seus integrants siguin conscients de les seves diferències; no és el mateix ser propietari d’un avió que pilotar-lo o dirigir el trànsit aeri; una cosa no habilita necessàriament per l’altre. Diguem que la junta general fa això últim.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: