EL NO AL PROTOCOL (L’econòmic 15/9/25)

Una de les qüestions que sol sorgir quan una família empresària es planteja realitzar una constitució o protocol que reguli les seves relacions amb l’empresa o en ocasió d’ella, és la de l’oposició d’algun dels integrants. Pitjor que l’opositor de cara pot ser-ho l’ocult, que bloquegi de manera sibil·lina el diàleg i la presa d’acords. Per tant, és d’agrair que els opositors ho manifestin.

L’oposició no sempre és negativa, pot amagar raons legitimes. Ha d’enfocar-se de manera positiva com una oportunitat per a explorar preocupacions, aclarir objectius i construir acords sòlids.

Les raons per a això poden ser les explicitades o altres. Cal esbrinar perquè “no” i “a pesar que”. Els motius d’oposició es poden agrupar en psicològics: por al canvi o a perdre el control o poder, al conflicte, negació de la necessitat, falta de confiança en els altres, temor a afrontar el retir o la mort …; estructurals: desconeixement que és i perquè serveix, referències negatives, preocupació pel cost econòmic o de temps, desacord sobre els temes o la seva regulació, falta de lideratge, dubtes sobre el compliment dels acords, haver de rendir comptes, bloqueig a l’accés laboral …; excuses: no és el moment, estem bé, és una despesa innecessària, creés problemes, no el necessitem, hi ha altres coses més urgents .. entre altres.

No és el mateix que s’oposi el 15% que el 51% del capital, un membre de la família que la immensa majoria, un familiar polític que el que porta la direcció general.

L’ideal és realitzar el procés de reflexió sobre el futur de l’empresa familiar amb la participació de tots. L’oposició pot alentir el procés, fer inaplicables alguns acords (per exemple, els que requereixin un percentatge de capital) o provocar desconfiança entre els familiars (si s’oposa sense explicacions convincents algú pot pensar que s’està ocultant alguna cosa). El protocol pot realitzar-se o finalitzar-se amb només part de la família, només obliga als signants.

Probablement en la família hi ha persones amb millor sintonia amb l’opositora que unes altres. Les primeres poden fer de diguem mediadores per a esbrinar els motius i si és el cas fel l’argumentació pertinent. Aquest paper també el pot desenvolupar un extern. Les converses individuals poden ser més efectives que les grupals, en les quals fàcilment ens podem posar a la defensiva. Diuen en vendes que cal “vendre beneficis”, és a dir “el que el producte o servei pot fer pel client”, per la qual cosa l’argumentació a més de tècnica ha d’incidir en els beneficis que el protocol aporta a l’opositor, la seva branca, la família i l’empresa. Per a poder personalitzar al màxim aquests beneficis cal esbrinar quins són els seus desitjos i necessitats a curt, mitjà i llarg termini. Els principals beneficis globals consisteixen a reduir la probabilitat i intensitat dels conflictes, i facilitar la continuïtat de l’empresa i la felicitat de la família. Quant majors són la dimensió de l’empresa i de la família més imprescindible és la seva existència per a facilitar la continuïtat.

És oportú recordar que la constitució o protocol familiar és el final d’un procés de diàleg obert i sincer sobre el futur de l’empresa i família. Pot abastar molts temes o pocs, i fer-ho de forma molt variada; no existeix un model únic. Pot generar tensions o fer sortir a la llum conflictes ocults. Alguns processos d’elaboració de protocol familiar han portat a la separació de socis. És preferible que tot això passi de manera controlada que inesperada en un moment crític.

José Lladró va dir que “la negativa a signar-ho sol ser una evidència clamorosa que l’empresa familiar està malalta d’un individualisme suïcida per part d’algú.”

Enfront del “no” la meva recomanació és: confirmar la voluntat i compromís dels partidaris; analitzar amb honestedat els avantatges i inconvenients per a l’empresa i la família, a curt, mitjà i llarg termini de: dialogar amb paciència i persistència, plegar-nos a la seva voluntat o enfrontar-nos obertament; i finalment fixar un calendari flexible. Si la voluntat i compromís són forts i l’oposició persistent tal vegada el millor és una sortida pactada de l’empresa familiar, justa per al qual es va i viable per a l’empresa. Continuar junts és una opció, no una obligació

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: