EL MUNDO EN 2024: CIÈNCIA
Aquest segon lliurament del meu extracte de The Economist gira sobre la intel·ligència artificial, la recerca i la salut.
El xat GPT, llançat al final de 2022, en dos mesos aconsegueix cent milions d’usuaris. L’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) als negocis pot ser més ràpida que anteriors innovacions. El seu potencial és excitant. L’accés és més fàcil que en tecnologies prèvies; Microsoft la incorporarà a Word i Excel. Moltes grans empreses ja estan experimentant amb IA. Fora del món tecnològic només un terç dels directius usen de manera habitual IA generativa en el seu treball. Alguns negocis estan preocupats per la seva exposició a riscos legals o de reputació per la seva utilització. Hi ha gent preocupada perquè els reemplaci en el seu lloc de treball; els sindicats es poden posar en contra de la IA. Cal analitzar els pros i contres abans de decidir si ser un adoptant entusiasta o poc inclinat.
Les noves tecnologies beneficien a diferents grups en diferents moments. La IA en 2023 ha beneficiat als desenvolupadors de programes, i a les empreses tecnològiques. En 2024 els beneficis s’estendran com a resultat de la reducció de costos i augment de productivitat que generarà. Nous productes de IA apareixeran en el mercat. Les empreses petites és possible que siguin les primeres a adoptar-la (només el 5% de les del S&P 500 l’esmenten), com ha succeït amb els canvis tecnològics anteriors. La tecnologia és una oportunitat de superar a les grans. Les empreses centrades en dades, com les metgesses i financeres poden ser les més ràpides. Les que no tinguin una sòlida gestió de dades potser han de reorganitzar-se abans de poder-se beneficiar. Usar la tecnologia pot sonar a ciència-ficció, però aconseguir que treballi de manera eficaç és un treball molt monòton.
La IA ha estat un dels principals motius de les vagues de guionistes i actors a Hollywood 2023; la seva importància en les reivindicacions laborals pot augmentar en el 2024.
La IA està progressant en tres fronts. La seva dimensió física malgrat la reducció de grandària dels ordinadors. Efectivitat a mesura que té major entrenament. I noves aplicacions. El repte serà aprendre a utilitzar-les. Una manera d’utilitzar-la és mitjançant els “prompts”, que faciliten el disseny de frases i missatges d’entrada, una altra és donar un model previ per a entrenament (fini tune), la tercera és integrant-la en una arquitectura superior. No hi ha motiu per a pensar que la IA serà l’últim avanç.
Les patents de IA es dirigeixen més cap a treballs experts que les de programació i robòtica. La codificació i creativitat amb IA pot enfortir els treballs de baix perfil. Les activitats de traducció, atenció a client i vendes poden ser les primeres afectades. Si les maquines fan el treball dels humans, els ocupadors se centraran en elles. Però a mesura que els preus caiguin la demanda de serveis pot augmentar. Quants hem tractat de saltar-nos al robot per a aconseguir assistència humana? Encara que el carisma d’un venedor és insubstituïble la IA pot ajudar a crear superestrelles en vendes. La IA crearà nous llocs de treball.
Crear una agència internacional per a regular la IA pot ser complex.
Encara que el món està gastant en recerca més que mai el rendiment és decreixent perquè els investigadors han de fer front a una creixent burocràcia. Dos terços del temps dels grans investigadors l’han de destinar a buscar fons. Les idees arriscades són rebutjades. La majoria dels diners es destina a universitats, i la carrera acadèmica s’orienta més a obtenir avanços incrementals per a guanyar esments i prestigi, que a trencar motlles. Molts dels grans avanços científics provenen de la tecnologia comercial més que de la ciència bàsica. La filantropia americana produeix tres vegades més avanços que els europeus. Cal trobar maneres de mesurar el que funciona i el que no en inversió de recerca; el retorn és a tan llarg termini que l’esforç bé val la pena.
La forma en què està organitzada la recerca científica no és l’única possible. El progrés científic està alentint-se; el nombre de patents ha caigut un 80% entre 1945 i 2010. Abans de la segona guerra mundial la recerca la finançaven els laboratoris privats i es dedicava a projectes ben definits i l’administració ha copiat el sistema. Els investigadors que busquen fons han de redactar propostes de moltes pàgines, i han d’estar constantment pensant en el pròxim xec. Aixecar fons no està necessàriament correlacionat amb una recerca efectiva. Els comitès decideixen per consens dificultant les idees no ortodoxes. Més que reformar el sistema cal crear un nou, per exemple, oferint un premi a qui aconsegueixi un objectiu, o finançar a persones en lloc de projectes.
Les drogues de fentanil produeixen a Amèrica més morts (70.000) a l’any que les guerres de Vietnam, l’Iraq i l’Afganistan juntes. A Europa sobre 200 malgrat la major població; però aquesta diferència pot no durar molt. Els Talibans ha reduït un 95% la producció de roselles a l’Afganistan; la substitució d’heroïna per drogues sintètiques és fàcil i barata; el benefici per quilo pot aconseguir el milió d’euros.
El 14% de la població mundial és obesa. Estan arribant medicaments eficaços i assegurances per a combatre-la. També per a corregir desordenis en cèl·lules sanguínies, però a un cost inassumible. La gran flexibilitat de la tecnologia d’edició genètica li augura un gran futur per a combatre el càncer, la diabetis, el colesterol i la sida.



