ECLIPSI A L’EMPRESA FAMILIAR (Expansión 13/8/26)

El passat 12 d’agost milions de persones miràvem al cel. Durant uns minuts la lluna es va interposar entre nosaltres i el sol. El sol seguia en el seu lloc, però deixem de veure’l. En una empresa familiar pot ocórrer el mateix: que la família tapi a l’empresa. En determinats moments la família pot fer-nos deixar de veure l’essència de l’empresa.

Empresa i família són dos mons contradictoris que necessiten conviure. L’empresa busca principalment la creació de riquesa i ha de regir-se per la meritocràcia. La família procura la felicitat dels seus integrants, guiant-se per l’amor. Tots dos mons poden reforçar-se, però també interferir-se. El pitjor és tractar a l’empresa com a família i a la família com a empresa. Cal saber que barret es porta a cada moment.

Sense famílies no existirien empreses. El normal és que siguin familiars. Per tant, que hi hagi família en l’empresa és bo. El que és dolent és que la família interfereixi en excés en l’empresa. Això pot ocórrer quan es dona ocupació per cognom a un incapaç. Quan es donen retribucions igualitàries amb independència de responsabilitats i resultats. Quan es distribueixen dividends que l’empresa no pot afrontar. Quan es confon propietat amb capacitat.

També pot ocórrer que l’empresa eclipsi a la família. Reunions familiars que acaben sent d’empresa. Germans que només es veuen per a parlar de l’empresa. Continuadors incorporats per deure moral.

Els eclipsis en l’empresa familiar no es gestionen eliminat l’empresa o la família, sinó aprenent a governar la relació. Es gestionen professionalitzant a la família, als sistemes i a les estructures de govern. Cal establir espais i normes perquè empresa i família puguin complir de manera positiva i potenciadora les seves funcions. No es tracta de burocratitzar sinó de fer l’adequat a les dimensions respectives de l’empresa i família. No és el mateix una empresa que factura un o cent milions, ni una família de cinc o cinquanta-cinc integrants.

Els eclipsis solars són temporals. Els de la família empresària també poden ser-ho, per exemple, en ocasió del relleu, una crisi empresarial, una venda d’accions. Cal evitar que es converteixin en permanents.

Per descomptat que és abans la família que l’empresa. Però el que és bo per a l’empresa a la llarga és el millor per a la família. Perquè en l’empresa familiar el substantiu és empresa, familiar l’adjectiu.

Una família empresària amb continuïtat no és aquella en la qual mai hi ha eclipsis. És aquella que els sap gestionar perquè torni a lluir el sol sobre la família i empresa.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: