Les empreses familiars no són una entelèquia, sinó una realitat viva en dos mons, el de l’empresa i el de la família propietària. Els estudis demogràfics estan mostrant sense cap dubte un descens en la natalitat, un ascens en la longevitat i en el nombre de ruptures matrimonials entre altres qüestions. Això té indubtables repercussions sobre el futur de les pensions, la força laboral, la definició del model de negoci –especialment si és B2C, és a dir dirigit al consumidor final- …. i sobre les empreses com a familiars. Repercussions aquestes últimes que, com tot, poden suposar aspectes positius o negatius.

El descens de la natalitat significa la disminució del nombre de possibles continuadors de sang. Això pot simplificar decisions sobre l’elecció de a qui deixar l’empresa, o de com dividir el patrimoni, a l’haver menys descendents. També redueix les conseqüències de la disminució del dividend per càpita, típic de les empreses que creixen menys que la família propietària. Però a l’haver menys descendents és possible que hi hagi menor nombre d’interessats o capacitats per a la continuïtat del negoci; encara que conec ocasions en les quals el motiu de no voler continuar és evitar conflictes amb altres futurs copropietaris, causa aquesta que es redueix en disminuir el número d’aquests. El menor nombre de possibles continuadors també pot produir un augment de la pressió sobre aquests perquè ho siguin. D’altra banda, pot facilitar la incorporació de talent extern, i la focalització en la capacitació de l’intern de la família.

A Espanya hi ha gairebé vint mil centenaris, i el nombre de nonagenaris ha augmentat més del seixanta per cent en l’última dècada. L’augment de la longevitat pot fàcilment produir un retard en el relleu en la direcció, govern o propietat de l’empresa, i en el lideratge de la família; un augment del període de coexistència intergeneracional i fins i tot la coexistència multigenaracional (avi – pare – fill). Això pot augmentar els riscos de conflicte. Les persones tenim un cicle vital, amb l’edat pot incrementar-se l’aversió al risc i la por al canvi, amb el consegüent risc d’obsolescència; els joves tenen necessitat d’aconseguir l’èxit. La comprensió del present i la visió del futur poden ser molt diferents. Idealment el millor és una combinació adequada d’experiència i iniciativa, aportades respectivament pels sèniors i júniors; alguna cosa així com el yin i el yang taoista: canes i ganes. L’augment de l’esperança de vida pot generar un augment dels costos de compensació en els ingressos dels predecessors. Pot facilitar la transmissió de coneixements.

La coexistència de descendents de diferents progenitors era habitual abans del descobriment de la penicil·lina, ja que la mort d’un d’ells era habitual sent substituït en el rol per una nova persona. Avui dia aquesta coexistència és cada dia més freqüent a causa de la ruptura de relacions. No és estrany trobar unitats familiars en les quals hi ha membres fruit de tres o més relacions; amb la peculiaritat que tots els progenitors estan vius; i encara que possiblement els no sanguinis de la família empresària tenen vetat l’accés a la propietat i representació en l’empresa familiar, difícilment podrà impedir-se la seva influència sobre els descendents. L’augment de les ruptures també pot ocasionar, a part de despeses que poden acabar llevant recursos a l’empresa, increment dels litigis sobre la propietat, especialment si no s’han establert pactes previsionals ni s’ha tingut en compte en els estatuts socials; o disminució del rendiment dels familiars implicats en el dia a dia del negoci, per l’impacte emocional de la ruptura –especialment si tots dos treballen en l’empresa-.

Tots aquests canvis remarquen la importància de planificar amb antelació els processos de continuïtat, i seguir la seva execució; tenint en compte els “imprevistos”. Deuen transformés els inconvenients en oportunitats (“si tens una llimona, fes una llimonada”). El creixement, la diversificació i l’emprenedoria poden ser àrees a considerar. Cal parar esment a la capacitació dels continuadors i també al manteniment al dia de la dels predecessors. En tot aquest context els predecessors han de ser més generosos i valents per a fer un pas al costat, i els continuadors més implicats i professionals per a agafar el relleu.