Marcos Fernández González amb els estalvis que es va portar en tornar de Cuba es va fer tractant de bestiar. El seu fill Antonio (1876-1931) va guanyar molts diners amb el trànsit de bestiar. Els tres fills i filla d’aquest van decidir continuar junts amb el negoci. En 1935 inicien a Mèrida un procés de comercialització de carn en conserva. Es converteixen en proveïdors únics de l’exèrcit rebel durant la guerra civil i després de l’exercit alemany durant la mundial. Amb els beneficis creen diverses indústries a Galícia, entre elles Zeltia en 1939 i Pescanova en 1960, i efectuen importants donacions filantròpiques.
José Fernández López (1904-1986), el segon fill d’Antonio, va gestionar els negocis de comercialització de carn. Crea l’empresa La Corchera Extremeña SA, referent mundial. Va introduir el kiwi a Espanya, creant el que avui és Kiwi Espanña SA. Va tenir sis fills.
José María (1945, químic, MBA IESE) fonc en 1986 PharmaMar, que en 2015 es fusiona amb la seva matriu Zeltia i passa a cotitzar en borsa. Durant la COVID-19 van desenvolupar un fàrmac que l’Agència Europea del Medicament va rebutjar, i posteriorment la Comissió Europea va obrir la porta a una possible reavaluació. A nivell personal va aparèixer en una llista de falsos vacunats de tercera dosi per a poder viatjar.
Manuel (1951, físic) es va incorporar en Pescanova en 1977, en 1978 va ser nomenat director general i en 1980 -amb 29 anys- president. Impulsa la seva expansió internacional i la seva sortida a borsa en 1985. Sota la seva direcció es va convertir en un gran grup multinacional. Es va guanyar una fama de gestor eficaç, irreprotxable empresari i mecenes de la cultura. En 1995 la Xunta aporta 42 milions d’euros per a superar tensions financeres. En 1996, José María va deixar de formar part del consell d’administració, posteriorment els dos germans intercanvien accions i se separen.
La prohibició per la Xunta en 2005 d’una piscifactoria en espai protegit va portar el projecte a Portugal, en 2009, amb una inversió de 140 milions d’euros. En 2011 la Xunta va cancel·lar, diuen que gràcies a una trucada telefònica de Manuel, la instal·lació d’una depuradora prop d’una de les seves piscifactories.
En 2012 Pescanova va reportar beneficis de 36,6 milions d’euros i un deute financer de 1.034 milions. Al febrer de 2013, Pescanova va anunciar que no presentaria els seus comptes anuals de 2012, al·legant «discrepàncies» comptables. Poc després es va declarar en concurs de creditors, revelant un deute financer de més de 3.600 milions d’euros i pèrdues ocultes d’aproximadament 800 milions. El seu valor en borsa era de 500 milions i tenia més de 10.000 ocupacions directes. El grup Damm, de la família Carceller, era un dels seus accionistes de referència.
L’informe forense de KPMG va detectar manipulacions comptables mitjançant la creació d’un entramat de societats instrumentals i l’emissió de factures falses. Manuel va dimitir i va presentar una demanda per acomiadament improcedent argumentant que havia treballat com a empleat per compte aliena, al marge del seu càrrec en el consell d’administració.
Entre desembre de 2012 i febrer de 2013, Manuel va vendre la meitat del seu 15% d’accions de Pescanova, obtenint 31,5 milions d’euros, sense informar el supervisor borsari ni als accionistes.
Al maig de 2014 s’aixeca el concurs mitjançant la creació de Nueva Pescanova, els principals accionistes de la qual són els creditors, que assumeix els actius, operacions i filials viables.
L’advocat de Manuel va culpo a l’auditor, a la CNMV i a Damm (soci de referència) de la crisi, argumentant que Manuel va evitar la liquidació presentant el concurs. En 2023, el Tribunal Suprem li condemna a sis anys, i li va imposar una indemnització de 125 milions, amb responsabilitat subsidiària de Pescanova SA. Nova Pescanova pot acabar sent la pagadora.
La seva dona és administradora única de Kiwi Espanya des de febrer de 2022. Va ser absolta, juntament amb els seus fills, dels delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública dels quals estava acusada per ocultar 2,6 milions d’euros en comptes d’Andorra.
Aquesta història d’una saga de família empresària més que centenària permet reflexionar sobre diverses qüestions. La importància del capital relacional com a possible motor de creixement. Que realitat i comptabilitat no sempre coincideixen; una empresa aparentment solvent pot ocultar una realitat financera insostenible. Els mecanismes de control, com el consell d’administració o la CNMV poden fallar. L’existència de fets que, sobretot, a aigua passada es veuen clarament com a indicadors avançats de la situació final.



