DUAL SA és una empresa familiar que vol mantenir l’anonimat per evitar ser assetjada pels “caçadors d’empreses en relleu generacional”. Creada als anys cinquanta, té cinquanta empleats i factura vint milions d’euros mitjançant a fabrica a mida dels seus productes(quan un producte es transforma en comodity l’abandonen). Però els seus orígens es remunten al 1867, quan Albert Aristegui va crear l’empresa tèxtil AA.SA a Terrassa. Al 1888 el succeeix el seu fill Ferran, que va combinar els negocis amb la política.. El va succeir el seu fill Manel. Durant la Guerra Civil l’empresa va ser col·lectivitzada i les instal·lacions incendiades. Abans de tancar al 1960, Manel va comunicar amb antelació als seus dos fills que es busquessin la vida; els hi va fer un préstec per la creació de Dual a un garatge del Poble Nou, quan tenien 24 i 22 anys.
Els dos germans Joan i Pere tenien una organització “dual”. Compartien un despatx amb dues taules, una per producció i l’altre per comercial i administració. Cada mes canviaven de taula i qui obria el correu. Viatjaven per separat. Varen morir al 2015 amb pocs mesos de diferencia. El traspàs dels fundadors es va cobrir al consell d’administració amb externs.
Als 65 i 63 anys havien decidit que es tenien que jubilar i després de cercar amb un headhunter directiu extern varen decidir que era un de la família o es venien l’empresa; no volien tenir que estar controlant. Li varen plantejar a Anton, un dels set integrants de la següent generació, que es va incorporar, amb 32 anys, al 1995 amb una experiència de cinc anys al mon de la distribució. Incorpora una tercera taula al despatx dels predecessors durant els dos anys que varen continuar. Va posar una única condició, que la propietat no fos 50-50, per evitar el risc futur de bloqueig en la pressa de decisions. Amb antelació varen incorporar un extern perque anés fens els canvis per adequar l’organització a la nova etapa.
Al 2007 fan protocol familiar, amb els fundadors, pensant en els vuit integrants de la segona generació (dels que cinc treballaven a l’empresa familiar), per regular la distribució de beneficis, la transmissió d’accions, préstecs a socis, incorporació de familiars, foment del treball d’estiu de continuadors, la liquiditat de les participacions ….. Van preveure un consell de família, però només ha fet una reunió; es considera que la junta general d’accionistes ja fa les vegades. Preocupa el manteniment del dividend per càpita. La tercera generació té onze integrants, entre 7 i 30 anys d’edat, i semblen bastant allunyats de la responsabilitat empresarial. “Abans als 16 anys al estiu anaves a la fabrica, ara tenen colònies…. S’ha de planificar el coneixement de l’empresa pels possibles continuadors; i la copropietat por frenar per no trepitjar”. “S’ha de tenir equilibri per no manipular als fills”.
Al 2022 s’acomiada a la persona externa a la família en la que des de feia molts anys estava planificat el relleu a la direcció del dia a dia de l’empresa, el que ha decapitat l’estructura directiva; si hagués un imprevist es patiria però es confia en la capacitat del consell d’administració i el recolzament de la família.. La planificació del relleu és un dels temes del consell: Quin perfil ha de tenir? Ha de ser familiar? Quins canvis s’han de fer a l’organització? Quina ha de ser l’edat de sortida de la direcció?
Anton recomana: deixar clara la retribució del gerent; tenir accionistes ben preparats, que no limitin la llibertat de prendre riscos; tenir sentiment de projecte propi; prestar atenció a que el sentiment d’administrar el patrimoni familiar limiti l’actuació; que la càrrega de treball no tregui temps a la família; tenir suport personal per combatre la soledat; tenir clars valors com “no estirar més el braç que la màniga”. “És més important que l’empresa perduri que no pas que continuï sent familiar”.
D’aquesta historia de família empresària poden sortir diferents reflexions, com la importància de la generositat dels predecessors; el traspàs de coneixement; la pèrdua de valor emocional al diluir-se la propietat; la oportunitat de fer poda a la propietat; la confusió d’òrgans de govern de l’empresa i família; la diferenciació entre el relleu a la direcció, govern i propietat; qui obra la capsa de Pandora per establir un diàleg obert implicant a la tercera generació en la definició de l’empresa familiar, i la planificació del proper relleu?; tenir clar el perque de les decisions.



