Patrimoni com servei (L’Econòmic 29/9/26)

Julien Lescs planteja un concepte molt interessant: el patrimoni de la família empresària com a servei. Diu que el patrimoni familiar, quan depèn de l’èxit de l’empresa familiar, ofereix una protecció relativa a la família, però també pot exercir una pressió important sobre l’empresa, que deu, al mateix temps, assegurar la seva pròpia sostenibilitat. En períodes delicats, això pot afeblir tot el sistema i generar conflictes d’interessos entre aquests dos cercles.

En la meva experiència acompanyant famílies empresàries, aquest és un dels dilemes més crítics i menys explicitats: com separar el patrimoni de les decisions empresarials.

Quan el patrimoni familiar és independent del rendiment de l’empresa, compleix un paper de protecció per a la família sense pesar sobre l’empresa. Pot permetre finançar serveis per a la família, donar suport a activitats complementàries a l’empresa familiar, acompanyar als accionistes familiars en altres projectes. I pot fer costat a l’empresa en cas de dificultats.

He vist tant empreses familiars que reparteixen dividend amb independència dels beneficis de l’empresa com a empreses que no reparteixen caigui qui caigui.

D’altra banda, entre la primera i la segona generació, la transmissió sol ser igualitària, en la dinàmica de branca, creant de fet una tinença de capital desigual del patrimoni familiar en les següents generacions ja que el nombre de descendents de cada branca va variant. Planteja el concepte d’equitat que permetrà que alguns membres de la família puguin accedir a una part de la seva riquesa per a finançar projectes empresarials, alineats amb la visió familiar.

Aquest canvi de paradigma a patrimoni independent i equitat és el pas d’una lògica de possessió a una lògica de contribució. Requereix d’una governança adaptada. Exigeix també que la família desenvolupi competències específiques. Pot convertir-se en un factor de cohesió intergeneracional.

En aquest context, el paper de la família no es limita a preservar i fer créixer el seu capital financer, sinó que s’estén a la mobilització d’aquest capital per a donar suport a iniciatives amb un impacte positiu durador. Per a això ha d’aclarir en cascada la visió familiar, una estratègia patrimonial de la família, els rols i responsabilitats dels qui estaran a càrrec de pilotar-ho.

En definitiva, la qual cosa proposa Julien Lescs és passar de concebre el patrimoni familiar com una reserva a convertir-lo en una eina activa al servei de la família. Això requereix una maduresa elevada en la família empresària i probablement una distància amb la fase fundacional. Requereix superar el lligam emocional amb l’empresa. No totes les famílies empresàries estan preparades per a això.

El plantejament aporta un plantejament que afecta l’estructura del patrimoni familiar. Quan està concentrat en l’empresa les tensions poden ser més altes. Quan està diversificat hi ha una major llibertat estratègica. La independència patrimonial protegeix la família i permet a l’empresa prendre millors decisions.

Plantejar que el patrimoni familiar financi emprenedoria dels continuadors pot introduir conflictes emocionals. Poden establir-se expectatives, comparacions i conflictes d’egos. Ha d’evitar-se la percepció d’arbitrarietats Per això els criteris d’inversió i de rendició de comptes han de ser clars, objectius i preestablerts. He iniciatives fracassar no per falta de recursos sinó per falta de regles.

Sense un govern sòlid de la família empresària pot generar més perjudicis que beneficis. Un comitè d’emprenedoria, amb independents i poder de decisió, pot ser convenient. La transparència i confiança són imprescindibles.

L’exemple de família empresària que millor crec que representa aquest concepte del patrimoni com a servei és el de la família Mulliez, fundadors de Alcampo, que han estructurat el seu patrimoni com una plataforma per a impulsar múltiples iniciatives empresarials de la família: Leroy Melin, Decathlon, Kiabi, Flunch, Norauto,….

El patrimoni com a servei no és fruit de la casualitat sinó de decisions conscients sobre la relació entre la família, la propietat i l’empresa. En definitiva, la qüestió que es planteja és si el patrimoni està al servei de la família, o la família al servei del patrimoni?

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: