El passat dia 21 va tenir lloc l’assemblea d’AECOC, la principal organització empresarial del nostre país. A part d’explicar, un any més, el fantàstic compliment del seu pla estratègic va prendre la paraula el president, Ignacio González per a efectuar una valoració de la situació.
La situació idíl·lica macroeconòmica s’ha vist trastocada per la guerra de l’Iran. Situació dopada per l’augment de la població i el turisme i llastrada per la fragmentació política, que impedeix reformes i frena la inversió. I divergent de la micro de les llars. El consum intern dona mostres d’esgotament. L’atur total està en bons nivells, però el juvenil en el 25%. I la taxa d’activitat és inferior al 60%.
La renda real disponible ha augmentat un 0,2% des de 2018 (-3,4 després de irpf), mentre que les pensions han crescut un 16% i l’habitatge un 29%. La productivitat no aixeca cap. L’absentisme costa a les arques públiques 18.000 milions (el 1,4% del PIB), i un altre punt a les empreses. Ha augmentat un 60% en quatre anys.
En aquest context d’incertesa econòmica, cobra especial rellevància entendre l’entorn geopolític. Per això, el més interessant de la jornada va ser, per a mi, la ponència de Carlos Díaz Rosillo un dels assessors del president Trump. Enguany AECOC ha brindat l’oportunitat d’entendre el comportament del controvertit personatge, la qual cosa no vol dir estar d’acord amb ell.
L’any passat en el meu article (13/5/25) vaig dir que “Trump sacseja el tauler”, arran de l’exposició de l’exministra Arantxa González Laya que el qualifico de depredador, que no sols vol guanyar, sinó que a més l’altre perdi, que ha trencat la confiança transatlàntica; i que pot ser un catalitzador de l’avanç de la Unió Europea.
En la mateixa línia, la seva neboda, i psicòloga, Mary Trump ha afirmat que pateix patologies mentals a causa del tracte en la seva infància. “Necessita dividir, és l’única forma que coneix de sobreviure. Mentir forma part de la seva forma de vida. El seu ego necessita ser inflat tota l’estona”. El psicòleg Donen P McAdams ha dit que “no té estratègia. No pensa a llarg termini. Es veu a si mateix com un superheroi”.
El ponent va iniciar la seva exposició amb la realitat geopolítica de rivalitat EUA – Xina. Una nova guerra freda en la qual a més de poder militar es mesura l’econòmic i tecnològic. En ella, a diferència d’en l’anterior, no hi ha espais buits: o s’ocupen o es perden; no caben els “no alineats”.
L’ordre posterior a la II Guerra Mundial descansava sobre el subsidi dels EUA a Europa. Però aquesta ha entrat en declivi estructural. Ha perdut pes en el PIB mundial i la seva productivitat és baixa. Està en “agonia lenta” segons Draghi, el model europeu asfíxia la innovació.
“Llegir a Trump no és complicat, estar d’acord pot ser una altra cosa”. Té una visió de president dels EUA no de popularitat mundial, actua segons el que considera els interessos dels EUA. El seu estil pot ser molt controvertit, però és molt previsible, igual que els temes que aborda. De la immigració, els aranzels, la reciprocitat i les despeses de l’OTAN porta parlant 40 anys.
És directe, fa el que diu sense importar-li les opinions. És pragmàtic, fa el que convé a cada moment; no li importen les ideologies. És personalista, considera que portar-se bé és molt important. Pensa que “o aquestes amb mi o aquestes en contra meu”.
Segons el ponent les intervencions a Veneçuela i l’Iran eren previsibles. La de Cuba serà la següent. L’elit MAGA ho ha criticat perquè ha incomplert el “no a la guerra”. Sap que si la inflació es manté més de quatre mesos perdrà les eleccions de mig mandat (novembre), que tradicionalment guanya l’oposició. La guerra acabarà aviat, no durarà com la de l’Iraq o l’Afganistan.
Molta gent no entén com van triar a Trump, però va sortir triat. “No és un emperador”, els poders legislatiu i judicial funcionen. Cal treballar i negociar amb ell encara que no agradi. Congelar la relació esperant al substitut seria un gran error.
La volatilitat dels aranzels és precisament la seva estratègia: reciprocitat, seguretat nacional de la cadena de subministrament, llocs de treball, recaptar diners, arma de negociació. Exagerar hiperbòlicament és part de la seva estratègia de negociació.
Per al ponent, des del punt de vista americà Europa ha de recuperar-se com a aliat capaç i de confiança. La migració està transformant Europa. La censura contra la llibertat d’expressió és creixent. La taxa de natalitat està en caiguda lliure. S’ha perdut la identitat nacional i confiança civilitzacional.
Trump admira a Europa. En les seves reformes tria l’estil versallesc, no l’oriental o africà. Però no vol que Europa s’aprofiti dels EUA. Pot ser el gran aliat que li ha fet el favor de despertar-la. “Europa estava adormida i Trump li ha tirat aigua, però segueix en el llit”.
“Sap Europa el que vol?” Cal restablir l’estabilitat estratègica amb Rússia, adquirir autonomia defensiva, resistir culturalment, obrir el seu mercat als EUA, fer costat a les nacions sostenibles, finalitzar l’expansió de l’OTAN i defensar-se de pràctiques hostils com el robatori tecnològic.
Jo crec que Trump té un grau de narcisisme (necessitat de reconeixement, autoimatge grandiosa) gairebé patològic, i que és excessivament impulsiu. Per descomptat sembla que és extravertit, directe, combatiu, amb baixa obertura a la crítica.
El meu objectiu en aquesta reflexió no és determinar en què estic d’acord o no amb el ponent, sinó ressaltar la necessitat de ser empàtic per a entendre la seva posició i manera d’actuar. Sense que això impliqui compartir els seus objectius o estratègia. Perquè, si no es comprèn, és difícil respondre adequadament. I sense comprensió no hi ha estratègia, només reacció.



