DIRECCIÓ GENERAL EXTERNA (L’Econòmic 24/2/26)

Un dels reptes més crítics d’una empresa familiar és la incorporació d’una persona externa a la direcció general (DG).

El primer que cal tenir clar és que la DG és la màxima representació de la direcció operativa de l’empresa, i no forma part del govern de la mateixa. Per tant podrà assistir a les reunions del consell però sense vot, i el consell es pot reunir sense ell. La DG no determina l’estratègia de l’empresa, l’executa. Si bé en una empresa familiar professionalitzada té una participació clau en la seva formulació i viabilitat. Es recomanable que la nova direcció general es trobi amb un pla estratègic ja formalitzat, i participi en la seva revisió.

Els motius per incorporar una DG externa poden ser molts. Des de la falta de voluntat o capacitat de familiars, al desig de la família de retirar-se al govern, fins a fer de pont generacional per donar temps als continuadors a formar-se adequadament.

Els principals riscos són perduda de control i de cultura, i manca d’alineació amb els valors. La principal avantatge de que la DG no sigui de la família propietària és que és molt més fàcil d’acomiadar. És més fàcil prendre decisions objectives quan els resultats no són els esperats.

La primera persona externa que ocupa la posició moltes vegades dura poc, i potser no per falta de capacitats sinó perquè la família, o el predecessor, no estan suficientment conscienciats per fer el pas i realment no li deixen espai. En aquests casos la recomanació és no deixar la posició vacant, i reiniciar el procés de selecció.

En molts casos em trobo amb què els meus clients quan pensen en fer el pas es troben amb la falta de candidats interns. A continuació es centren en la gent que ja coneixen, preferentment del sector, i intenten fer el procés de forma informal. La meva recomanació és que agafin paper i llapis i posin negre sobre blanc. Realment per què l’incorporem, a vegades el que es diu inicialment no és totalment veritable. Quines funcions, objectius, responsabilitats i poder tindrà. Quin perfil ideal i mínim ha de tenir en quant a: coneixements, habilitats, experiència, valors i circumstàncies personals: domicili, edat… Tenir clar retribució fixa i variable, inicials i màximes. Planificar calendari d’incorporació i acompanyament. En la selecció és molt important avaluar adequadament la capacitat del candidat per a gestionar la complexitat de la família.

Si la recomanació d’agafar paper i llapis ja costa de seguir -molts fundadors són persones d’acció i intuïció més que d’anàlisi-, la següent encara mes. Fer participar en el procés de recerca i selecció a una agència especialitzada. No garanteix l’èxit però augmenta la seva probabilitat.

És important recordar que a més a més del contracte laboral hi ha un de psicològic del que és important aclarir prèviament el contingut. Quin grau d’autonomia real tindrà, si tindrà accés a la propietat i capacitat de construir equip. I quin suport li donarà el govern de l’empresa davant de conflictes familiars.

Exemples coneguts d’externalització amb èxit de la DG són Inditex, Molins, Borges, Uriach, Simón o Cottet. També hi ha en moltes empreses més petites, si bé fa falta una dimensió mínima per poder fer-lo.

Externalitzar la direcció general no és perdre poder, sinó transformar-lo en més sostenible. L’èxit del procés pot dependre en alt grau de la maduresa de la propietat. Però nomenar una direcció general externa no resol els problemes de la família empresària.

Per finalitzar unes preguntes: en quines circumstàncies i com externalitzaríem la direcció general de la nostra empresa familiar? Si demà incorporéssim una direcció general externa, estem realment preparats per confiar, alinear-nos com a propietaris i deixar-li espai per dirigir?

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: