BON NADAL (Expansión 22/12/25)

Una altra vegada Nadal, és tan repetit que fàcilment pot deixar de sorprendre. Un 20% dels catalans no saben que se celebra per Nadal. Se celebra la vinguda de Déu fet home. I ho va fer naixent en un pessebre i fugint a Egipte; per a acabar morint crucificat: “ningú té amor més gran que el que dona la vida pels seus amics” (Juan 15.13).

Nadal està vinculat al solstici d’hivern, no de manera casual sinó per a ressaltar que la llum venç a la foscor. “Jo soc la llum del món; el que em segueix no caminarà en tenebres, sinó que tindrà la llum de la vida” (Juan 8,12). Per això els carrers s’il·luminen; però unes festes d’alegria i retrobament s’estan convertint en una mercantilització estressant dels sentiments on la passió compradora de molts contrasta amb aquells que no tenen el necessari.

Menys important religiosament que la Pasqua de Resurrecció, la supera en visibilitat social. Pot ser un bon moment per a reflexionar sobre la necessitat de la religió.  El 84% de la població mundial té sentiments religiosos, per a entendre el perquè de la nostra vida terrenal i el més enllà. Principalment amb la religió cristiana, creixent amb força a Àsia i Àfrica més pels evangelistes que pels catòlics, seguida per la islàmica escurçant distàncies. El 49% dels catalans es declara agnòstic o ateu; i dels catòlics només el 30% practicant. Els joves creients són més practicants que la mitjana. En global els musulmans i evangèlics més que els catòlics.

Es felicita amb “bones festes” per a evitar el “Nadal”. Moltes escoles instal·len “decoració d’hivern” evitant símbols cristians. El revisionisme laïcista porta a eliminar el “*mossen” del parc “Cinto Verdaguer” de Barcelona; el tió i l’arbre estan guanyant terreny al Betlem, que a Barcelona en el 2024 passo a amagar-se passant de la plaça de Sant Jaume a l’interior de l’ajuntament. El laïcisme no és ser antireligiós, sinó separar la religió de l’estat. Per molts esforços que es facin per a prescindir de l’Església està en el cor de la nostra història i valors. És impossible pensar que Nadal no va amb nosaltres.

“Església catòlica” vol dir en grec “assemblea universal”, som per tant tots iguals amb independència del sexe, nacionalitat, creences, raça o altres qüestions. Crist ens considera a tots iguals i es dirigeix als pobres i oprimits; però l’Església com a institució en gran part de la seva història ho ha estat dels rics i poderosos. S’ha usat a Déu com a excusa per a molts excessos. Això no ha impedit que en el seu si sorgeixin moviments com el franciscà, pròxims a l’esperit fundacional.

Com ha dit León XIV “avui també són molts els contextos en els quals la fe cristiana es té com un absurd, alguna cosa per a persones febles i poc intel·ligents, contextos en els quals es prefereixen altres seguretats distintes a la que ella proposa, com la tecnologia, els diners, l’èxit, el poder o el plaer. Parlem d’ambients en els quals no és fàcil testimoniar i anunciar l’Evangeli i on es ridiculitza a qui creï, se li obstaculitza i menysprea, o, com a màxim, se li suporta i compadeix. No falten tampoc els contextos en els quals Jesús, encara que benvolgut com a home, és reduït solament a una espècie de líder carismàtic”.

Ser catòlic no és tant una qüestió de creure o assistir a missa com de fer, la qual cosa inclou estimar als contraris. “Crist no pot estar segrestat en les sagristies”. Interrogat pels fariseus sobre quan arribaria el regne de Déu, Jesús els va respondre: «No vindrà el regne de Déu amb espectacle, ni diran: “vegeu-ho aquí” o “allí”; perquè, mireu, el regne de Déu ja està enmig de vosaltres» (Lucas 17.20-22). Sant Pau va dir “que la vostra amabilitat sigui coneguda per tots …. estigueu sempre alegres”. (*Filipenses 4,4-5)

ALEGRE NADAL!!

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials:

1 comentari a “BON NADAL (Expansión 22/12/25)”

  1. Buenas tardes.
    Incluir en nuestras vidas la posibilidad de trascendencia las dota de mayor sentido. Estoy de acuerdo con Jordi en que no tiene sentido querer desterrar de nuestras vidas la tradición cristiana. La Iglesia, como institución humana que es, ha cometido muchos errores en la historia, pero no ha sido ni mejor que otras instituciones de esta naturaleza. Ello no puede llevarnos a esa obsesión antirreligiosa que se quiere imponer en la sociedad.
    Yo sigo celebrando la Navidad y no esas fiestas felices que, por corrección política, nos deseamos.
    Muchas gracias

Els comentaris estan tancats.