DIA DE L’EMPRESARI

Durant el primer trimestre d’enguany vaig analitzar les aparicions al semàfor d’un important diari nacional imprès. El resultat va ser 354 aparicions de les quals el 28% corresponien a persones relacionades amb el món de la cultura i espectacle, 19% política (la majoria internacionals), 16% esports, 12% empresa i negocis, 9% ciència i medicina, i 9% diversos. Les valoracions van ser d’un 10 ciències i medicina, 8’9 cultura i espectacles, 6’5 esports, 5’6 diversos, 5’1 empresa i negocis i menys -6’4 polítics. Sembla en definitiva que lamentablement continua sent necessari un dia de l’empresari, encara que queda el consol de què la ciència i diversos tenen menys notorietat i els polítics valoració.

Si bé, com va dir Isidoro Álvarez (expresident de El Corte Ingles) «l’empresari no té per què ser un personatge popular; l’important és que ho sigui la seva empresa i els seus productes». No és menys cert que un dels principals problemes és la falta de vocació empresarial, deguda en gran part a la mala imatge inclosa des d’alts responsables polítics com la ministra Belarra que considera «és indecent que el senyor Joan Roig s’estigui omplint les butxaques sent un capitalista desapiadat».

En pensar en sinònims d’empresari poden venir al cap oportunista, inversor, innovador, industrial, comerciant, executiu, gerent, emprenedor, magnat, capitalista, patró, propietari, director, financer, titular, administrador, visionari, innovador, líder, resilient, creatiu, determinat, creador de riquesa; però també explotador, cobdiciós, desapiadat, egoista, avariciós, manipulador, injust, insensible, corrupte, arrogant, inflexible, desequilibrat, curtterminista. Tot pot dependre del cas concret i del punt de vista.

Els motius per a ser empresari poden ser molt variats: llibertat d’establir metes i prendre decisions, creació de valor, guanyar diners, autorealització, impacte social, independència, creixement personal, innovació, deixar un llegat, ego. A part de la possible mala imatge, entre els possibles riscos de ser empresari tenim el risc financer, la responsabilitat personal, la incertesa, la càrrega de treball, la no desconnexió, la inestabilitat, l’aïllament.

L’empresari cerca el camí on altres veuen obstacles (John Rockefeller), veu una oportunitat en cada situació adversa (Winston Churchill); no es conforma amb el statu quo, sempre cerca millorar i créixer (Richard Branson). No només crea riquesa, sinó que la distribueix de forma justa i equitativa (Carlos Slim). Diuen que hi ha poca diferència entre un empresari i un boig.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: