El 90% de les empreses espanyoles son familiars, representen el 70% de l’ocupació privada i el 60% del PIB. Similars percentatges són aplicables a les integrants de AECOC. Una de les característiques definitòries d’una empresa com a familiar es la voluntat de continuïtat en la família propietària. Aquest objectiu no pot deixar-se al fruit de la casualitat, sinó que ha de planificar-se, igual que la resta de projectes empresarials: llançament de nous productes, expansió …..
El Pla Estratègic de Continuïtat de la Família Empresària (PECFE) té diverses fases:
I. Definir les fortaleses i àrees de millora internes de la família i de l’empresa, així com les amenaces i oportunitats externes.
II. Decidir si el més adequat es vendre l’empresa, tancar-la o continuar. Perquè continuar és una opció, no una obligació. Per a això cal analitzar la viabilitat del negoci, la voluntat i la capacitat dels continuadores. I cas de continuar tots junts?
III. Decidir si volem ser una empresa familiar o una família empresària. Una cosa és que el negoci uneixi a la família i una altra que la família s’uneixi per a fer negocis. En una empresa familiar fora d’ella cadascun va por lliure, en una família empresària la família va unida en qualsevol negoci.
IV. Cas de continuar: explicitar i consensuar la missió, la visió i els valores de la família empresària. Por què continuem junts més enllà de por motius econòmics o fiscals? Com veiem l’empresa i la família dins d’una generació? Quins el seu els criteris que tindrem en compte per a les decisions realment importants, com pot ser una greu crisis o una oferta de compra irresistible?
V. Determinar que espera la família de l’empresa i que està disposada a aportar la família a l’empresa.
VI. Planificar l’afectació dels continuadores, respectant la seva llibertat per a la presa de decisions responsables. Es difícil estimar el que no es coneix. Igual que es planifica i executa el “engagement” dels clientes i consumidores, i la implicació dels col·laboradors per a l’èxit del projecte empresarial; el mateix cal fer si volem aconseguir l’afectació dels futurs accionistes. Tal vegada no treballen ni dirigeixin l’empresa, però voldran continuar sent propietaris?
VII. Formar als continuadores com a propietaris responsables, conscients dels seus drets i obligacions. Han d’entendre que és un negoci, com és el nostre i quins la seva les especificitats de l’empresa familiar com a tal.
VIII. Professionalitzar els sistemes de gestió i decisió, i les estructures de direcció i govern de l’empresa (comitè de direcció, consell d’administració o assessor) i de la família (consell de família, family office). La presència de familiars no ha d’impedir que els processos i la presa de decisions sigui professional. És del màxim interès de la família que així sigui, per a garantir al màxim la continuïtat del negoci i la protecció del patrimoni familiar.
IX. Planificar un procés clau en tota empresa, i més en les familiars: el relleu en els llocs més sensibles i en la propietat. Això inclou la planificació fiscal.
X. Por última, i no menys important: la regulació de la relació bidireccional entre empresa i família. Es pot plasmar en una constitució o protocol familiar, però l’important no es tant el documento en si com el procés d’elaboració. Les qüestions poden ser molt variades i la regulació també, “per a gustos colors”, incloent, por exemple: el treball de familiars, la política de dividends o la liquiditat de les participacions ens unes altres.
El PECFE es pot dissenyar i executar en solitària por la família o amb assessorament extern. Els assessors externs el que aportem es metodologia, experiència i idees, però les decisions les ha de prendre la família empresària i el esforç és principalment d’aquesta; són com la llevadora en un part. Encara que totes les famílies i empreses son iguales, cadascuna es única; és important saber que han fet unes altres, però cadascuna ha de confeccionar-se la seva solució a la mesura.
La principal eina per al disseny i execució del PECFE és la comunicació sincera i empàtica dels integrants de la família empresària, treballin en l’empresa o no. Els punts de vista i interessos poden ser divergents i tots ells legítims. És necessari que la família s’assegui a parlar de la seva relació presento i futura amb l’empresa. I el principal repte per a aconseguir-ho es que tothom sigui conscienciat de la necessitat de fer-ho, i destinar-li temps de qualitat. Moltes vegades en caps de setmana, ja que pot ser l’únic moment en què poden coincidir les diferents persones; i això pot suposar un sacrifici personal a curt termini. Les pressions del dia a dia poden restar atenció a una planificació a llarg termini com la de la continuïtat de la família en el negoci, que fàcilment pot ser posposada, i que és una llavor que triga en germinar.
ës responsabilitat de la generació precedent i dels seus òrgans de govern empresarials i familiars, que a vegades són la sobretaula familiar, planificar i executar la continuïtat de l’empresa familiar.



