Un dels reptes que més preocupa és la continuïtat de l’empresa en mans de la família. Els joves diuen «papa, tu estàs boig, no surts de la feina»; i amb sort només pensen en startups. Està ben vist ser youtube, encara més si es viu a Andorra. Ja va dir en Marc Tuli Ciceró (Roma, 106-42 aC) que «aquests són temps dolents, els fills han deixat d’obeir als pares». Els continuadors cada cop tenim més informació, coneixen més món i tenen més oportunitats, i ser empresari no té bona imatge pública. Implicar és cada cop més repte.
Implicar als continuadors de l’empresa familiar vol dir que aquests vulguin continuar amb ella, encara que només sigui des de la propietat (el que de vegades és el més convenient). Per això convé que el negoci sigui rendible, tingui futur i sigui atractiu des del punt de vista dels continuadors. És important la transmissió, potser subconscient, que es fa als continuadors d’ençà que són petits del que significa ser empresari; si només el negatiu (cansament, problemes) tenim mala peça al taler. Viure des de lluny, físicament o emocionalment, del negoci desvincula. Hi ha famílies en les quals, per diversos motius, l’empresa és tabú a la taula.
Quan s’ha de començar? Sempre és tard i sempre s’és a temps. Igual que es planifica la internacionalització i la digitalització, s’ha de fer amb la implicació dels continuadors; però amb molta més antelació. S’ha de dedicar tempos i diners. No és el mateix implicar a la segona generació que a la tercera o quarta, el grau de coneixement del negoci i personal es va diluint. Tots volem que els nostres fills siguin feliços, això ho poden aconseguir fent el que volen o gaudint amb el que els hi toca fer. Com influir sense coaccionar la llibertat? Forçant és per enfonsar l’empresa o destrossar a la persona. L’ideal és que no faci falta que es dediquin, per ells (es poden guanyar la vida) i pel negoci (pot funcionar sense ells).
La implicació pot ser en el treball, direcció, govern o simple propietat. S’ha de fer la llista d’avantatges i inconvenients de cada opció, tenint en compte el llarg termino i els motius transcendents. La principal eina és parlar, el que consumeix temps. Pot ser difícil coordinar agendes. Poden sorgir qüestions conflictives entre persones amb relacions intenses. Igual que quan el genoll ens fa mal anem al traumatòleg, hi ha especialistes en temes de família empresària. Els externs poden ajudar, però la feina és de la família i l’empresa.
No podem oblidar l’important paper de les parelles dels predecessors i continuadors en la implicació d’aquests. La dita «si vols casar-te bé, cassat amb algú del teu carrer» ens recorda la importància de la concordança de visions vitals per una relació profitosa.
La implicació dels continuadors té diferents etapes. La primera és l’observació. Els continuadors tenen menys de 16 anys i veuen als predecessors com superman o superwomen. Es guien pel que veuen («proves són amors i no bones raons»). És quan es crea la vinculació emocional, ajuda apropar a l’empresa «com joc» (el bodeguer Miquel Torres fa una bota de vi amb els seus fills).
La segona etapa és la d’exploració, i va dels 16 als 26. La motivació és alta, es compagina estudi i treball (els primers pot ser convenient que siguin fora de l’empresa familiar) –mai com a castic- en funcions existents evitant privilegis. S’ha de transmetre el missatge de què el seu futur econòmic depèn d’ells, no de nosaltres.
La tercera etapa és la de professionalització, va dels 27 als 37, i aquí comença el camí dels que s’incorporen al dia adia de l’empresa. Idealment es realitza fora de l’empresa familiar. S’assumeixen responsabilitats concretes i creixents, i els resultats ajuden a preveure la vàlua.
La quarta fase és la del colideratge, dels 38 als 45 del continuador, en la que es consensuen les decisions. Probablement, s’han d’adaptar les estructures de control i presa de decisions. El colideratge pot ser en la direcció (gestió del dia a dia) o en el govern de l’empresa.
La darrera etapa és la del relleu, en la que el continuador té entre 46 i 60 anys. Per superar-la amb èxit és necessari respectar als predecessors, i que aquests tinguin resposta a dues qüestions clau en deixar el dia a dia: que faré?, de que viuré? És important que els continuadors tinguin clar que són els accionistes els que decideixen qui lidera l’empresa; i no només es guien pels dividends econòmics, els emocionals també importen.



