Un dels reptes per la continuïtat de les empreses familiar és la formació d’accionistes responsables, presents i futur, conscients dels seus deures i drets, interessats i implicats en el futur de l’empresa, treballin en ella o no. I la responsabilitat d’aquest repte és del consell de família, o persona que faci les seves funcions, i del govern de l’empresa.
Igual que per l’èxit del projecte empresarial és essencial la formació i implicació dels col·laboradors, també ho és la dels accionistes actuals i futurs. A les empreses cotitzades, a més a més de les juntes anuals, es fa el que es coneix a l’argot com «roadshows» (presentacions itinerants) per mantenir informats i interessats als accionistes actuals i potencials, als fons d’inversió i als analistes. Doncs similar s’ha de fer a les empreses familiars. Com volem que els accionistes estiguin interessats si no ens preocupem d’enamorar-los, de fer activitats informatives interessants i atractives.
Si no tenim accionistes formats, que entenguin el que és una empresa, que diferenciïn entre beneficis i caixa, que tinguin implicació en un projecte a llarg termini més enllà de percebre dividend, com volem que donin un cop de mà quan vinguin magres i no hi hagi beneficis a repartir, o quan s’hagin de reinvertir per garantir el futur.
Els accionistes d’una empresa cotitzada solen estar molt de pas, en funció de la cotització; però els de les empreses familiars tenen més difícil la sortida pacífica, és a dir que ho són més llarg termini. Això és un avantatge i un perill. Perill perquè es pot anar deixant per demà la seva formació, pensat que «dia que passa, any empeny,» en donar per suposada la seva permanència. Un avantatge perquè si la relació és a llarg termini més fàcil planificar.
La formació dels accionistes familiars comença a casa, com a futuribles. Quins valors se’ls transmet? Com, quan i de què es parla a la família sobre l’empresa? Es transmet només el negatiu (problemes, mals de cap, cansament..) o també el positiu (creació de llocs de treball i riquesa, superació de reptes…) de tenir una empresa? Els valors i l’estima es transmeten principalment a la llar, i la parella progenitora pot tenir un paper fonamental.
Els accionistes formats tenen molt clara la diferència entre propietat, govern i direcció; simplificant, la propietat decideix quin és el negoci i escull al govern, el govern decideix la partitura i el director, aquest dirigeix l’orquestra. Els accionistes formats saben que han de preguntar a la junta general.
Hi ha coses, com els valors i l’estima per l’empresa, que quasi només els pot transmetre la família. Altes com les peculiaritats del negoci que s’adquireixen a l’empresa principalment. Però hi ha coneixements que és més fàcil adquirir a fora, des dels d’empresa com són la comptabilitat o màrqueting entre d’altres, que tenen molta formació reglada a les universitats i escoles de negocis, fins als de família empresària que solen ser menys freqüents.
Els accionistes d’empresa familiar a més a més d’estar formats en temes d’empresa i de negoci ho han d’estar en els de família empresària. Perquè no és el mateix estar de socis amb estranys que amb persones amb les quals es té una relació que ve de lluny i que continuarà de per vida (et pots enfadar amb la família, però no esborra). Relació en la qual els sentiments estan molt presents. Han de saber a quins reptes hauran d’enfrontar-se com a accionistes familiars i quines eines tenen per fer-ho.



